Hi havia una vegada un banc ben gestionat que era l’enveja d’altres bancs. Les seves accions eren molt apreciades, perquè el banc era solvent i donava dividends.
No puc dir que sé què ha passat al Popular perquè en quatre dies hagi perdut la meitat del seu valor en borsa i perquè ha arribat fins aquí una entitat històricament solvent.
Bo i això, suposo que ha comès errors importants en inversions en el sector immobiliari i, el que és més important, la seva actuació ha suscitat dubtes de confiança.
Els bancs són negocis que sense tenir la confiança de clients, accionistes, reguladors i mercats no poden fer altra cosa que ensorrar-se…fins que torni a ser capaç de generar la confiança imprescindible, si hi és a temps.
L’exemple del Popular pot servir per molts altres camps, des de centres docents a empreses de tot tipus. També partits polítics i institucions poden patir crisis de confiança i estar exposats a decisions equivocades. D’exemples no en falten.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!