On trobarem els fonaments de Dret per aconseguir per via estatutària, política i parlamentària -o en via judicial si no – un règim de finançament just equitatiu i constitucional de les comunitats autònomes i dels municipis i administracions locals ? A la Constitució i al Dret universal subsidiari que aquesta reconeix i declara vigent, i als principis generals del dret.
Per tal que hi pugueu pensar publico a sota les parts fonamentals de la Constitució i la resta d’articles que fan referència i relacionen l’autonomia i el finançament amb el bon govern, sistema tributari just i no confiscatori, el pressupost, igualtat de serveis bàsics per a tots, tracte equitatiu i no discriminació regional, no discriminació per condició nacional, competències exclusives de l’Estat i competències exclusives de les comunitats autònomes, ….
Article 158 per exemple: Aquest “podrà” es una obligació i no pas graciable. Sinó, no hi hauria autonomia ni prestació de serveis a la CA.
“1. En els Pressupostos Generals de l’Estat es podrà establir una assignació a les Comunitats Autònomes en funció del volum dels serveis i de les activitats estatals que hagin assumit i de la garantia d’un nivell mínim en la prestació dels serveis públics fonamentals en tot el territori espanyol.
Important.- La diferència basca i nabarresa no es apel.lable ni injusta ni “insolidària”. Es la recupareció en part de la seva relació històrica foral amb Castella.
Vegeu la Disposició addicional primera i en un altre aspecte el dret a unir-se vegeu la disposició transitòria quarta.
Sense pujar a la Constitució no anirà bé ni en via política i estatutària, ni en via judicial nacional i internacional. No podrem parar els peus al populisme i als autonomismes reaccionaris, ni aclarir ni defensar bé el que demanem i per què.
CONSTITUCIÓ ESPANYOLA
Aprovada per les Corts en sessions plenàries del Congrés dels Diputats i del Senat celebrades el 31 d’octubre de 1978
Ratificada pel poble espanyol en referèndum de 6 de desembre de 1978
Sancionada per S. M. el Rei davant les Corts el 27 de desembre de 1978
PREÀMBUL
La Nació espanyola, amb el desig d’establir la justícia, la llibertat i la seguretat i de promoure el bé de tots els qui la integren, en ús de la seva sobirania, proclama la voluntat de:
Garantir la convivència democràtica dins la Constitució i les lleis de conformitat amb un ordre econòmic i social just.
Consolidar un Estat de Dret que asseguri l’imperi de la Llei com a expressió de la voluntat popular.
Protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions.
Promoure el progrés de la cultura i de l’economia per tal d’assegurar a tothom una qualitat de vida digna.
Establir una societat democràtica avançada, i
Col·laborar a l’enfortiment d’unes relacions pacífiques i de cooperació eficaç entre tots els pobles de la Terra.
En conseqüència, les Corts aproven i el poble espanyol ratifica la següent
CONSTITUCIÓ
TÍTOL PRELIMINAR
Article 1
1. Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.
2. La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat.
Article 2
La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.
Article 3
1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la.
2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts.
3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.
Article 9
1. Els ciutadans i els poders públics resten subjectes a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic.
2. Correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que n’impedeixin o en dificultin la plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.
3. La Constitució garanteix el principi de legalitat, la jerarquia normativa, la publicitat de les normes, la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals, la seguretat jurídica, la responsabilitat i la interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics.
TÍTOL PRIMER
Dels drets i dels deures fonamentals
Article 10
1. La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són fonament de l’ordre polític i de la pau social.
2. Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i els acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya.
CAPÍTOL II
Article 14
Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
SECCIÓ 1a
Dels drets fonamentals i de les llibertats públiques
Article 17
1. Tota persona té dret a la llibertat i a la seguretat. Ningú podrà ser privat de la seva llibertat, sinó amb l’observança del que estableix aquest article i en els casos i en la forma previstos en la llei.
Article 18
1. Es garanteix el dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.
Article 24
1. Tothom té dret a obtenir la tutela efectiva dels Jutges i dels Tribunals en l’exercici dels seus drets i interessos legítims, sense que, en cap cas, pugui haver-hi indefensió.
2. Tothom té dret també al Jutge ordinari predeterminat per la llei, a ser defensat i assistit per un lletrat, er informat de l’acusació formulada contra ell, a un procés públic sense dilacions indegudes i amb totes les a sgaranties, a utilitzar els mitjans probatoris pertinents per a la defensa pròpia, a no declarar contra si mateix, a no confessar- se culpable i a la presumpció d’innocència.
Article 27
1. Tothom té dret a l’educació. Es reconeix la llibertat d’ensenyament.
2. L’educació tindrà com a objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i a les llibertats fonamentals.
3. Els poders públics garanteixen el dret que assisteix els pares per tal que els fills rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb les seves conviccions.
4. L’ensenyament bàsic és obligatori i gratuït.
5. Els poders públics garanteixen el dret de tothom a l’educació, mitjançant una programació general de l’ensenyament, amb la participació efectiva de tots els sectors afectats i la creació de centres docents.
6. Es reconeix a les persones físiques i jurídiques la llibertat de creació de centres docents, dins el respecte als principis constitucionals.
7. Els professors, els pares i, en el seu cas, els alumnes intervindran en el control i en la gestió de tots els centres sostinguts per l’Administració amb fons públics, en els termes que la llei estableixi.
8. Els poders públics inspeccionaran i homologaran el sistema educatiu per tal de garantir el compliment de les lleis.
9. Els poders públics ajudaran aquells centres docents que reuneixin els requisits que la llei estableixi.
10. Es reconeix l’autonomia de les Universitats, en els termes que la llei estableixi.
SECCIÓ 2a
Dels drets i dels deures dels ciutadans
Article 31
1. Tothom contribuirà al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d’igualtat i progressivitat que, en cap cas, tindrà abast confiscatori.
2. La despesa pública realitzarà una assignació equitativa dels recursos públics, i la programació i l’execució respondran als criteris d’eficiència i economia.
Article 33
3. Ningú podrà ser privat dels seus béns ni dels seus drets si no és per causa justificada d’utilitat pública o d’interès social, mitjançant la corresponent indemnització i de conformitat amb allò que les lleis disposin.
Article 38
Es reconeix la llibertat d’empresa dins el marc de l’economia de mercat. Els poders públics garanteixen i protegeixen l’exercici d’aquella i la defensa de la productivitat, d’acord amb les exigències de l’economia general i, en el seu cas, de la planificació.
CAPÍTOL III
Dels principis rectors de la política social i econòmica
Article 39
1. Els poders públics asseguren la protecció social, econòmica i jurídica de la família.
Article 40
1. Els poders públics promouran les condicions favorables per al progrés social i econòmic i per a una distribució de la renda regional i personal més equitativa, dins el marc d’una política d’estabilitat econòmica. De manera especial realitzaran una política orientada cap a la plena ocupació.
2. Els poders públics fomentaran també una política que garanteixi la formació i la readaptació professionals; vetllaran per la seguretat i la higiene en el treball i garantiran el descans necessari, mitjançant la limitació de la jornada laboral, les vacances periòdiques retribuïdes i la promoció de centres adequats.
Article 41
Els poders públics mantindran un règim públic de Seguretat Social per a tots els ciutadans que garanteixi l’assistència i les prestacions socials suficients en les situacions de necessitat, especialment en cas de desocupació. L’assistència i les prestacions complementàries seran lliures.
Article 43
1. Es reconeix el dret a la protecció de la salut.
2. Correspon als poders públics organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i a través de les prestacions i dels serveis necessaris. La llei establirà els drets i els deures de tothom en aquest punt.
Article 44
1. Els poders públics promouran i tutelaran l’accés a la cultura, a la qual tothom té dret.
2. Els poders públics promouran la ciència i la investigació científica i tècnica en benefici de l’interès general.
Article 46
Els poders públics garantiran la conservació i promouran l’enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles d’Espanya i dels béns que l’integren, sigui quin sigui el règim jurídic i la titularitat. La llei penal sancionarà els atemptats contra aquest patrimoni.
Article 47
Tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir l’especulació. La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l’acció urbanística dels ens públics.
Article 49
Els poders públics duran a terme una política de previsió, tractament, rehabilitació i integració dels disminuïts físics, sensorials i psíquics, als quals prestaran l’atenció especialitzada que requereixen, i els empararan especialment en el gaudi dels drets que aquest Títol atorga a tots els ciutadans.
Article 50
Els poders públics garantiran la suficiència econòmica als ciutadans durant la tercera edat, mitjançant pensions adequades i actualitzades periòdicament. Amb independència de les obligacions familiars, també en promouran el benestar mitjançant un sistema de serveis socials que atendran els problemes específics de salut, habitatge, cultura i lleure.
Article 51
1. Els poders públics garantiran la defensa dels consumidors i dels usuaris, i en protegiran amb procediments eficaços la seguretat, la salut i els legítims interessos econòmics.
CAPÍTOL IV
De les garanties de les llibertats i dels drets fonamentals
Article 53
1. Els drets i les llibertats reconeguts en el Capítol II del present Títol vinculen tots els poders públics. Només per llei, que en tot cas n’haurà de respectar el contingut essencial, es podrà regular l’exercici d’aquests drets i d’aquestes llibertats, que seran tutelats d’acord amb el que preveu l’article 161.1.a).
3. El reconeixement, el respecte i la protecció dels principis reconeguts en el Capítol tercer, informaran la legislació positiva, la pràctica judicial i l’actuació dels poders públics. Només podran ser al·legats davant la jurisdicció ordinària d’acord amb allò que disposin les lleis que els desenvolupin.
TÍTOL IV
Del Govern i de l’Administració
Article 97
El Govern dirigeix la política interior i l’exterior, l’Administració civil i militar i la defensa de l’Estat. Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària d’acord amb la Constitució i amb les lleis.
.
Article 103
Economia i Hisenda
Article 128
1. Tota la riquesa del país en les seves diverses formes, i sigui quina sigui la
titularitat, resta subordinada a l’interès general.
2. Es reconeix la iniciativa pública en l’activitat econòmica. Mitjançant una llei, determinats recursos o serveis essencials podran ser reservats al sector públic, especialment en cas de monopoli, i podrà ser acordada, també, la intervenció d’empreses quan ho exigeixi l’interès general.
Article 130
1. Els poders públics atendran la modernització i el desenvolupament de tots els sectors econòmics i, assenyaladament, de l’agricultura, la ramaderia, la pesca i l’artesania, a fi d’equiparar el nivell de vida de tots els espanyols.
2. Amb la mateixa finalitat es donarà un tractament especial a les zones de muntanya.
Article 131
1. L’Estat, mitjançant una llei, podrà planificar l’activitat econòmica general per a atendre les necessitats col·lectives, equilibrar i harmonitzar el desenvolupament regional i sectorial i estimular el creixement de la renda i de la riquesa i la distribució més justa d’aquesta darrera.
Article 132
.
3. Seran regulats per llei el Patrimoni de l’Estat i el Patrimoni Nacional, i l’administració, defensa i conservació d’aquests.
Article 134
1. Correspon al Govern d’elaborar els Pressupostos Generals de l’Estat, i a les Corts Generals d’examinar-los, esmenar-los i aprovar-los.
2. Els Pressupostos Generals de l’Estat tindran caràcter anual, inclouran la totalitat de les despeses i els ingressos del sector públic estatal i s’hi consignarà l’import dels beneficis fiscals que afectin els tributs de l’Estat.
Article 135
2. Es considerarà sempre que els crèdits per abonar el pagament d’interessos i capital del Deute Públic de l’Estat són inclosos en l’estat de despeses dels Pressupostos, i no podran ser objecte d’esmenes ni de modificacions mentre s’ajustin a les condicions de la llei d’emissió.
TÍTOL VIII
De l’organització territorial de l’Estat
CAPÍTOL PRIMER
Principis generals
Article 137
L’Estat s’organitza territorialment en municipis, en províncies i en les Comunitats Autònomes que es constitueixin. Totes aquestes entitats gaudeixen d’autonomia per a la gestió dels interessos respectius.
Article 138
1. L’Estat garanteix la realització efectiva del principi de solidaritat consagrat en l’article 2 de la Constitució, vetllant per l’establiment d’un equilibri econòmic adequat i just entre les diverses parts del territori espanyol, i atenent assenyaladament les circumstàncies del fet insular.
2. Les diferències entre els Estatuts de les diverses Comunitats Autònomes no podran implicar en cap cas privilegis econòmics o socials.
Article 139
1. Tots els espanyols tenen els mateixos drets i les mateixes obligacions en qualsevol part del territori de l’Estat.
CAPÍTOL II
De l’Administració local
Article 140
La Constitució garanteix l’autonomia dels municipis, els quals gaudiran de personalitat jurídica plena.
Article 141
1. La província és una entitat local amb personalitat jurídica pròpia, determinada per l’agrupació de municipis i la divisió territorial per al compliment de les activitats de l’Estat. Qualsevol alteració dels límits provincials haurà de ser aprovada per les Corts Generals per mitjà d’una llei orgànica.
2. El govern i l’administració autònoma de les províncies seran encomanats a Diputacions o altres Corporacions de caràcter representatiu.
Article 142
Les Hisendes locals hauran de disposar dels mitjans suficients per a l’exercici de les funcions que la llei atribueix a les Corporacions respectives, i es nodriran fonamentalment de tributs propis i de la participació en els de l’Estat i en els de les
Comunitats Autònomes.
CAPÍTOL III
De les Comunitats Autònomes
Article 143
1. En l’exercici del dret a l’autonomia reconegut en l’article 2 de la Constitució, les províncies limítrofes que tinguin característiques històriques, culturals i econòmiques comunes, els territoris insulars i les províncies d’entitat regional històrica podran accedir a l’autogovern i constituir-se en Comunitats Autònomes d’acord amb el que preveuen aquest Títol i els Estatuts respectius.
Article 145
1. En cap cas s’admetrà la federació de Comunitats Autònomes.
2. Els Estatuts podran preveure els supòsits, requisits i termes en què les Comunitats Autònomes podran celebrar convenis entre elles per tal de gestionar i prestar serveis que els siguin propis, i també el caràcter i els efectes de la corresponent comunicació a les Corts Generals. En els altres supòsits, els acords de cooperació entre les Comunitats Autònomes requeriran l’autorització de les Corts Generals.
Article 147
1. Dins els termes de la present Constitució, els Estatuts seran la norma institucional bàsica de cada Comunitat Autònoma, i l’Estat els reconeixerà i els empararà com a part integrant del seu ordenament jurídic.
2. Els Estatuts d’autonomia hauran de contenir:
a) La denominació de la Comunitat que es correspongui millor a la seva identitat històrica.
d) Les competències assumides dins el marc establert en la Constitució i les bases per al traspàs dels serveis corresponents.
Article 148
1. Les Comunitats Autònomes podran assumir competències en les matèries següents:
2. Havent transcorregut cinc anys, i mitjançant la reforma dels seus Estatuts, les Comunitats Autònomes podran ampliar successivament les seves competències dins el marc establert per l’article 149.
Article 149
1. L’Estat té competència exclusiva sobre les matèries següents:
16a Sanitat exterior. Bases i coordinació general de la sanitat. Legislació sobre productes farmacèutics.
17a Legislació bàsica i règim econòmic de la Seguretat Social, sens perjudici que les Comunitats Autònomes n’executin els serveis.
18a Les bases del règim jurídic de les Administracions Públiques i del règim estatutari dels seus funcionaris, les quals garantiran, en qualsevol cas, als administrats un tractament comú davant aquelles; el procediment administratiu comú, sens perjudici de les especialitats derivades de l’organització pròpia de les Comunitats Autònomes; legislació sobre expropiació forçosa; legislació bàsica sobre contractes i concessions administratives i el sistema de responsabilitat de totes les administracions públiques.
21a Ferrocarrils i transports terrestres que circulin dins els territoris de més d’una comunitat autònoma; règim general de comunicacions; trànsit i circulació de vehicles de motor; correus i telecomunicacions; cables aeris, submarins i radiocomunicació.
22a La legislació, ordenació i concessió de recursos i aprofitaments hidràulics si les aigües passen per més d’una Comunitat Autònoma, i l’autorització de les instal·lacions elèctriques si l’aprofitament afecta una altra Comunitat o si l’energia
és transportada fora del seu àmbit territorial.
23a Legislació bàsica sobre protecció del medi ambient, sens perjudici de les facultats de les Comunitats Autònomes per a l’establiment de normes addicionals de protecció. La legislació bàsica sobre monts, aprofitaments forestals i vies ramaderes.
24a Obres públiques d’interès general o la realització de les quals afecti més d’una Comunitat Autònoma.
25a Bases del règim miner i energètic.
27a Normes bàsiques del règim de premsa, ràdio i televisió, i, en general, de tots els mitjans de comunicació social, sens perjudici de les facultats de desenvolupament i execució que corresponguin a les Comunitats Autònomes.
28a Defensa del patrimoni cultural, artístic i monumental espanyol contra l’exportació i l’espoliació; museus, biblioteques i arxius de titularitat estatal, sens perjudici que les Comunitats Autònomes n’exerceixin la gestió.
29a Seguretat pública, sens perjudici que les Comunitats Autònomes puguin crear policies en la forma que els respectius Estatuts estableixin dins el marc del que disposi una llei orgànica.
32a Autorització per a la convocatòria de consultes populars per via de referèndum.
2. Sens perjudici de les competències que podran assumir les Comunitats Autònomes, l’Estat considerarà el servei de la cultura com a un deure i una atribució essencial i facilitarà la comunicació cultural entre les Comunitats Autònomes d’acord amb elles.
3. Les matèries no atribuïdes expressament a l’Estat per aquesta Constitució podran correspondre a les Comunitats Autònomes en virtut dels Estatuts respectius. La competència sobre les matèries que no hagin estat assumides pels Estatuts d’Autonomia correspondrà a l’Estat, les normes del qual prevaldran, en cas de conflicte, sobre les de les Comunitats Autònomes en tot allò que no hagi estat atribuït a la competència exclusiva d’aquestes darreres. En qualsevol cas, el Dret estatal serà supletori del Dret de les Comunitats Autònomes.
Article 150
1. Les Corts Generals, en matèries de competència estatal, podran atribuir a totes o a algunes de les Comunitats Autònomes la facultat de dictar, per a elles mateixes, normes legislatives dins del marc dels principis, bases i directrius fixats per una llei estatal. Sens perjudici de la competència dels Tribunals, dins cada llei marc s’establirà la modalitat del control de les Corts Generals sobre aquestes normes legislatives de les Comunitats Autònomes.
2. L’Estat podrà transferir o delegar a les Comunitats Autònomes, mitjançant una llei orgànica, facultats corresponents a una matèria de titularitat estatal que per la seva naturalesa siguin susceptibles de transferència o de delegació. La llei preveurà en cada cas la transferència corresponent de mitjans financers i també les formes de control que l’Estat es reservi.
3. L’Estat podrà dictar lleis que estableixin els principis necessaris per a harmonitzar les disposicions normatives de les Comunitats Autònomes, fins i tot en el cas de matèries atribuïdes a la seva competència, sempre que ho demani l’interès general. Correspon a les Corts Generals d’apreciar l’existència d’aquesta necessitat, per majoria absoluta de cada Cambra.
2. Una vegada hagin estat sancionats i promulgats els respectius Estatuts, només podran ser modificats mitjançant els procediments que ells mateixos estableixin i mitjançant referèndum entre els electors inscrits en els censos corresponents.
Article 156
1. Les Comunitats Autònomes gaudiran d’autonomia financera per a acomplir i exercir les seves competències d’acord amb els principis de coordinació amb la Hisenda estatal i de solidaritat entre tots els espanyols.
2. Les Comunitats Autònomes podran actuar com a delegats o col·laboradors de l’Estat en la tasca de recaptació, gestió i liquidació dels recursos tributaris d’aquest, d’acord amb les lleis i els Estatuts.
Article 157
1. Els recursos de les Comunitats Autònomes seran constituïts per:
a) Impostos cedits totalment o parcialment per l’Estat; recàrrecs sobre impostos estatals i altres participacions en els ingressos de l’Estat.
b) Els seus propis impostos, taxes i contribucions especials.
c) Transferències d’un Fons de Compensació Interterritorial i altres assignacions a càrrec dels Pressupostos Generals de l’Estat.
d) Rendiments procedents del seu patrimoni i ingressos de dret privat.
e) El producte de les operacions de crèdit.
3. L’exercici de les competències financeres enumerades en l’anterior apartat 1, les normes per a resoldre els conflictes que poguessin sorgir i les possibles formes de col·laboració financera entre les Comunitats Autònomes i l’Estat podran ser regulats per mitjà d’una llei orgànica.
Article 158
1. En els Pressupostos Generals de l’Estat es podrà establir una assignació a les Comunitats Autònomes en funció del volum dels serveis i de les activitats estatals que hagin assumit i de la garantia d’un nivell mínim en la prestació dels serveis públics fonamentals en tot el territori espanyol.
2. Per tal de corregir desequilibris econòmics interterritorials i fer efectiu el principi de solidaritat es constituirà un Fons de Compensació destinat a despeses d’inversió, els recursos del qual seran distribuïts per les Corts Generals entre les Comunitats Autònomes i les províncies, en el seu cas.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera.
La Constitució empara i respecta els drets històrics dels territoris forals.
L’actualització general del dit règim foral es durà a terme, en el seu cas, dins el marc de la Constitució i dels Estatuts d’autonomia.
Tercera.
La modificació del règim econòmic i fiscal de l’arxipèlag canari requerirà un informe previ de la Comunitat Autònoma o, en el seu cas, de l’òrgan provisional autonòmic.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Quarta.
1. En el cas de Navarra, i a efectes de la seva incorporació al Consell General Basc o al règim autonòmic basc que el substitueixi, en lloc del que estableix l’article 143 de la Constitució, la iniciativa correspon a l’Òrgan Foral competent, el qual adoptarà la seva decisió per majoria dels membres que el componen. Per tal que la dita iniciativa sigui vàlida, caldrà, a més, que la decisió de l’Òrgan Foral competent sigui ratificada per un referèndum convocat expressament a aquest efecte, i aprovat per majoria dels vots vàlids emesos.
2. Si la iniciativa no reeixís, només es podrà tornar a produir en un altre període de mandat de l’Òrgan Foral competent, i en qualsevol cas, quan hagi transcorregut el termini mínim que estableix l’article 143.
Cinquena.
Les ciutats de Ceuta i Melilla podran constituir-se en Comunitats Autònomes en el cas que ho decideixin així els seus respectius Ajuntaments, per mitjà d’un acord adoptat per la majoria absoluta dels seus membres i, si ho autoritzen les Corts Generals, mitjançant una llei orgànica, en els termes previstos per l’article 144.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
1. Resta derogada la Llei 1/1977, del 4 de gener, per a la Reforma Política, i, en la mesura que no fossin ja derogades per aquesta Llei, la de Principios del Movimiento Nacional, del 17 de maig de 1958; el Fuero de los Españoles, del 17 de juliol de 1945; el Fuero de Trabajo, del 9 de març de 1938; la Ley Constitutiva de las Cortes, del 17 de
juliol de 1942; la Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado, del 26 de juliol de 1947, modificades totes per la Llei orgànica de l’Estat, del 10 de gener de 1967 i en els mateixos termes aquesta darrera i la del Referèndum Nacional, del 22 d’octubre de 1945.
2. En la mesura que pogués conservar alguna vigència, es considera derogada definitivament la Llei del 25 d’octubre de 1839 en allò que pogués afectar les províncies d’Àlaba, Guipúscoa i Biscaia. En els mateixos termes es considera derogada definitivament la Llei del 21 de juliol de 1876.
3. Així mateix queden derogades totes les disposicions que s’oposin al que estableix aquesta Constitució.
DISPOSICIÓ FINAL
Aquesta Constitució entrarà en vigor el mateix dia que en sigui publicat el text oficial al Butlletí Oficial de l’Estat. Serà publicada també en les altres llengües d’Espanya.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!