Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Conversations with the Dead / Converses amb la mort (Danny Lyon)
El fotògraf documentalista nascut a Brooklyn rep l’autorització en 1967 per moure’s, amb llibertat, per 6 unitats penitenciàries de l’estat de Texas: Diagnòstic; Ferguson; The Walls; Ellis; Wynne i Ramsex, en són els seus noms (…)
Veiem instantànies totes elles en blanc i negre: ingrés al presidi. Homes emmanillats. A la dutxa. Abillats amb bates blanques al menjador. Fent treballs forçats. Vigilats per caps a cavall i convenientment armats. La presó amb la galeria principal. Un reclús amb un gatet. Tatuats. La cel·la. jugant al dominó. Celebrant un rodeu. La sala de visites…
“La presó és una manera de deixar de banda persones prescindibles i indesitjables. És una manera sofisticada d’exterminar-les”.
… Cadira elèctrica. La fila. Presos amb aixades a l’espatlla. Fent recol·lecció de cotó. Donant aigua a un cap. Presos desmaiats per la forta calor…
“Em puc imaginar un món sense presons però no em puc imaginar un món sense crim”.
… Ellis és el forat infernal del sistema. Presos amb els dos peus encadenats per traslladar-se. Veiem un pres negre i esquizofrènic condemnat a 20 anys d’empresonament…
21 anys. Billy McCune
Sense feina ni diners. Trenca parquímetres per aconseguir monedes. Viola una dona (les circumstàncies, però, no són pas clares). És sentenciat a mort en la cadira elèctrica. En protesta, es talla el penis i li lliura a carceller dins d’una tassa.
Es produeixen 5 ocasions per l’electrocució el judici és reobert. Condemna a cadena perpètua. Viu molt de temps en l’àrea d’aïllament, sense cap tasca. Lyon i Billy es cartegen durant anys. Amb material lliurat pel reclús, el fotògraf n’escriu una autobiografia de Billy:
“Cada sobre contenia alguna cosa increïble, alguna cosa preciosa, alguna cosa que un home havia pintat o escrit en un lloc on en principi res hauria de créixer”.
Ha treballat a la famosa Agència Magnum, i ha col·laborat amb el Comitè Estudiantil Contra la Violència… el llibre fotogràfic és, per ell, l’eina natural per presentar els seus treballs. En aquest sentit, “Conversations with the Dead”, va representar el major grau de desenvolupament de la síntesi entre fotografia-text. A més, el material recollit dels reclusos –cartes, dibuixos…, per ell té el mateix valor que les seves imatges.
Com passa amb altres autors, més enllà de buscar únicament el compromís polític, Lyon vol mostrar que l’autoria és més important que el tema tractat. En el seu cas, s’afegeix el fet que la pràctica fotogràfica esdevé aprenentatge personal i que té el desig de viure les experiències al marge de la història oficial.
Danny Lyon és membre fundador del grup de fotografia i cinema “Bleak Beauty”. Habitualment, l’autor exposa a la galeria Edwynn Houk de Nova York i viu a Nou Mèxic.
. Conversation with the Dead (1968). Fins el 23 de gener de 2014. Fundació Foto Colectània. Julián Romea, 6. Barcelona. Telèfon 934 246 577.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!