Un testimoni poètic contra l’oblit
Dibuix de Francesc Riart, Rotxé,
que il·lustra la portada del llibre Cendra a l’abast.
…………………………………………………………………………………………………………………………..
L’Obra poètica de Josep Espunyes (Edicions Salòria; la Seu d’Urgell, 2012) és un llibre essencial per tal com presenta una visió poètica de l’Alt Urgell al llarg de gairebé mig segle. Els poemes que conformen aquest volum, que convé llegir a pleret, són alhora fruit de la inspiració i de la memòria. L’encís del paisatge, l’amor a la terra i el compromís amb la gent dels pobles de muntanya s’hi manifesten com un testimoni poètic contra l’oblit.
Un llibre essencial
Aquest llibre és especial per dues raons: d’una banda perquè recull en un sol volum tota la creació poètica de Josep Espunyes; i de l’altra perquè amb la seva edició, Edicions Salòria, en certa manera, paga un deute que la comarca de l’Alt Urgell tenia amb el seu poeta més representatiu i estimat.
Era molt necessari, per al bé de la poesia a l’Alt Urgell, de reunir en un sol volum tots els llibres de poemes de l’autor de Peramola, atès que els primers títols, que van veure la llum a la dècada dels 70, ja fa molts anys que són introbables. Per aquestes raons, doncs, considero que aquest és un llibre essencial que tots hauríem de tenir a la posella principal de la nostra biblioteca.
Aixopluc de paraules i emocions
De raons per defensar la lectura d’aquest llibre en puc donar a gavadals. Una altra bona raó, tal com ho veig jo, és la crisi. En aquest temps de vaques magres, els ciutadans d’aquest país ens hem vist immersos en unes circumstàncies econòmiques i socials deplorables. Per contrarestar-ho, alguns de nosaltres hem tendit a recobrar uns valors i ideals que semblaven extints des de fa dècades. Un d’aquests valors essencials de la vida, que ens ajuden a tirar endavant sense perdre la dignitat com a persones, és la poesia. Aquesta afirmació, que dita així pot semblar gratuïta i banal, no ho és en cap sentit. Ho demostra el fet que els versos dels primers llibres de Josep Espunyes, que participen del realisme social dels anys 60 i 70, tornen a ser plenament vigents avui, al cap de quaranta anys d’haver estat escrits. Com llavors, la poesia ha tornat a esdevenir un refugi, un aixopluc de paraules i emocions que ens permet gaudir l’existència amb plenitud.
Estima i admiració
Josep Espunyes és un poeta significatiu i reconegut. La seva obra ha estat distingida amb premis d’alt nivell. El llibre Temps de manobre va quedar finalista del Premi Carles Riba l’any 1970, un any abans que jo nasqués, i Pa d’àngel, el seu sisè llibre, va guanyar, vint anys més tard, el Premi Les Talúries, que era el més important que es convocava a les terres de Ponent en aquell temps. Tanmateix, és un fet evident que el valor de la seva poesia va molt més enllà del reconeixement d’un premi literari, per important que aquest sigui. En dóna fe la presència massiva de gent a les presentacions de tots els seus llibres, ja siguin de poesia o de recerca, als pobles de l’Alt Urgell i també a la capital. El reconeixement més valuós que té el poeta de Peramola, sense cap mena de dubte, és l’admiració dels seus lectors, com a escriptor i poeta, i l’estima dels seus veïns i amics com a persona.
Poesia al servei de la terra
Arribats a aquest punt, també convé de fer algun aclariment sobre la seva manera de concebre la poesia: des del primer vers, ell va posar els seus poemes al servei de la terra que l’ha vist créixer, ja sigui per donar testimoni de les persones que hi han viscut al llarg de la història, dels seus afanys i de les seves inquietuds, de les misèries i de les alegries, de les adversitats que han hagut de superar, però també dels moments agradables i plasents que han pogut gaudir, o bé per establir vincles amb la natura com a realitat més propera, amb els animals, amb els arbres, amb les pedres.
Sentiment i rigor
La seva poesia s’assenta sobre tres pilars fonamentals: el treball, l’emotivitat i el pensament. I aquests pilars estan molt ben aplomats. El rigor és una característica essencial en tota la seva obra. Tots els seus poemes estan escrits amb una mètrica precisa i un llenguatge molt ric. En són un exemple els sonets del llibre Notes mínimes d’un paisatge, que presenten una estructura formal perfecta. I també les tankes del recull Alt Urgell, plany i passió, que ell adapta a la seva manera d’escriure —amb rima consonant, en comptes de vers lliure—. Als seus versos també hi trobareu petites joies lingüístiques, paraules i expressions bellíssimes, que si ell no les hagués escrit, s’haurien esvaït en l’oblit.
Abast poètic i vital
Com tots els poetes amb ofici, el sentiment l’expressa sempre de forma continguda, però punyent. Així, l’amor a la terra, la contemplació existencial de la natura i el compromís amb la gent dels pobles de muntanya es manifesten al llarg de tota l’obra com un testimoni poètic contra l’oblit.
Considero del tot necessari d’acabar fent una referència al pròleg excel·lent que precedeix aquesta obra magna, escrit per Marcel Fité, per tal com us ajudarà a copsar l’abast poètic i humà, social i cultural, vital, en definitiva, de la poesia de Josep Espunyes.
Organyà, 30 de setembre de 2012