Creix a les mans l'embruix dels astres...

Joan Graell i Piqué

Un nou espai literari a Internet

Us convido a visitar un nou espai literari a Internet: la vida en contes          (http://www.inakirubio.com/). Es tracta d’una web-blog de caire literari i exclusivament digital on Iñaki Rubio, que n’és l’autor, hi publica, cada quinze dies, un conte original i inèdit, breu i fàcil de llegir, un petit divertiment literari.

Per als qui no en teniu referències, Iñaki Rubio és membre del Col·lectiu Portella, que edita la revista d’arts i lletres Portella (http://revistaportella.com/), i és autor de Trencadís, l’últim llibre de Frederic Picàbia (Editorial Andorra, 2011). També ha participat en el recull Els caus secrets (Editorial Moll, 2013), una selecció de joves narradors dels Països Catalans, essent l’únic autor andorrà d’aquest volum.

Amb aquest nou projecte literari, que acaba de començar fa poc, Iñaki Rubio vol contribuir a millorar el dia a dia de les persones mitjançant la cultura, les paraules i la literatura.

Si, així que hagueu visitat la pàgina, us interessa, també us hi podeu subscriure gratuïtament introduint el vostre e-mail i rebreu un avís a la vostra bústia cada vegada que l’Iñaki publiqui un nou conte. 

Una bona part dels lectors consideren que el conte és un gènere menor. A mi, en canvi, és el gènere literari que més m’agrada, juntament amb la poesia, perquè el conte i el poema, si estan ben escrits, solen concentrar en pocs versos o pàgines la mateixa intensitat narrativa i poètica que pugui desplegar una novel·la. Darrerament, alguns autors i crítics literaris han escrit que el conte és un gènere que s’adapta molt millor a les característiques de la societat actual que la novel·la. Jo també ho crec així. La majoria dels qui tenim la sort de poder treballar no disposem de gaires hores seguides de lleure que puguem dedicar a la lectura, i sovint ens costa de mantenir un ritme de lectura constant; fins i tot, a vegades perdem el fil d’una novel·la. En canvi, la lectura d’un conte acostuma a durar, més o menys, els minuts d’un trajecte de bus o metro, o d’un descans que ens podem permetre en sortir de la feina, o a l’hora de dinar, o abans d’anar a dormir. Jo sóc un defensor ferm del conte. El fet que aquest any hagin concedit el premi Nobel de literatura a una escriptora que cultiva exclusivament aquest gènere em dóna la raó alhora que rebat els arguments dels qui defensen que el conte és un gènere menor.

A partir d’ara, doncs, els lectors d’arreu del món que llegeixin en català podran gaudir cada quinze dies amb la lectura d’un nou conte escrit des del Pirineu per un escriptor que hi viu i s’hi identifica.

Trobareu un enllaç d’aquesta pàgina web a la categoria Llengua i literatura d’Els meus enllaços.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de general per Joan Graell i Piqué | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent