Creix a les mans l'embruix dels astres...

Joan Graell i Piqué

Publicat el 22 d'agost de 2008

Llibre del vesc

Llibre del vesc
Joan Graell i Piqué
Finalista Premi Joan Santamaria de poesia 2008
convocat per la Penya Agrupació Joan Santamaria per al foment de la Cultura Catalana.
La Busca Edicions. Barcelona, 2008.



 
Com qui camina amb peus descalços…

  




PÒRTIC

 

 

Pòrtic obert a la creixença

il·limitada dels sentits:

asseguts al primer replà

d’un tram d’escala que s’enfila,

eloqüent, cap als llindars

fructuosos de l’esperit,

la paraula arrela dins nostre
com la flor més bella i antiga

d’un jardí prematur, granat
en somnis.

 


        LLIBRE DEL VESC



Tu en tens la culpa, font

                                que t’has cruspit el riure dels amants,

                                tan xopa de miralls

                                –onades de vernís i de malson

                                i un vesc que enxampa els peus dels vianants.

                                               Joan Barceló i Cullerés

                                  

                               Així d’incert és el vesc

que ens atrapa subtilment

en cada vímec: un parany

d’oblit en una font quieta,

el cant sublim d’un verderol

en una branca invisible,

una aigua estancada,

que cap llavi no sadolla,

car ja ningú sent reflectida

la set a les fonts de l’ànima.

 

Un mirall de cel madur

atrau ocells de solitud.

Confinats també nosaltres

dins la gàbia que hem bastit

amb vímecs proclius a l’enyor,

quina sort ens salva la veu

i enalteix el nostre cant

part enfora dels barrons?



DOLMEN

 

 

Sorgint d’un pou d’atzar obscur

el trepig de la mort desclou

un camí etern, que ateny,

a frec de llum, totes les formes

imaginables de la pedra.

 

Aliens a la sort dels homes

primitius, tu i jo creixem

àvids de designis, cercant

a les fonts del tot i el no-res

una resposta als enigmes

indefugibles del present.


CORRIOL

 

 

L’isard que porto dins

només sap córrer cap a tu.

 

Ara ja conec el corriol

que s’enfila, resplendent,

cap als cims inabastables

i purs.

            Un vent d’amor desgrana

feixos de tendresa,

manolls de quietud.



FLOR



A l’Àgueda, l’alegria de la casa

 

Tu vas néixer un dia clar,

quan l’encís floria, amb pètals

d’amor, al balcó de casa.

 

Ara ets pau estesa al cor,

serrell lluminós, poncella

oberta en plors i rialles.



TÒFONA



Al Marcel·lí de cal Gavander de Gavarra

  

Caminar nit i dia al cop de l’aire.

Cercar dins la terra el tou fragant

on madura el goig sadoll de l’alzina.

Sense cobdícia, collir el fong

que serva el deler de carn del bosc.

 

Tornar a casa amb el sarró

curull de joia, tan cansat

com un Ulisses qualsevol.



COR DE ROURE

 

 

L’udol inclement de l’aire

aprima la pell del bosc.

 

Un tret furtiu engoleix

el murmuri de les branques.

 

El cérvol cau abatut

i encén el cor del roure.  



LLUNA

 

 

        Si la lluna era

        rodona i roja,

        l’amor cantaria,

 l’amor boja.

Maria Mercè Marçal.

  

Lluna florida

de foc i sang.

 

Enarta’m a mi,

flor del desig,

cel ablamat

en ulls i mans.

 

Lluna isarda,

crepuscle de fang.



CAP AL SUD

 

 

Com qui camina

amb peus descalços

i pot sentir com crema,

sota la pols, la sang

virolada dels camins.

Com qui seu de cara al vent,

al cap d’una paret,

i veu passar

amb ulls de cendra

els ocells que volen cap al sud

amb un bri d’esperança

a les ales.

 

Com una mancança.

Com si fos un aprenentatge

virtuós i humil dels sentits.

Així ens pertoca,

a cadascun de nosaltres,

d’esbrinar els rastres latents

de la fam i del dolor,

oberts en un cel benèvol

per ànimes d’ocells porucs

que han caigut

en el darrer viatge

i ara dormen als nostres peus.

 




Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de selecció de poemes | s'ha etiquetat en , , , per Joan Graell i Piqué | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent