Bonjour tristesse · Àngels Marzo
Els bancals del vers
◊ B13
Pinterest - seashepherd.org
Bonjour tristesse
[Woods Hole Oceanographic Institution, 1989]
_________________________________Per a l’Esther
Will Wattkins va aixecar-se d’una revolada
i va escoltar altre cop el cant que el sònar
havia enregistrat del fons oceanogràfic
de les aigües més fredes del pacífic,
on el plàncton abunda amb el desgel.
Un cant d’una freqüència tan aguda
com l’alè més afònic de les tubes,
imperceptible per a l’orella humana:
els 52htz de la balena
_______________més solitària del planeta.
T’han perseguit les sondes dels hidròfons,
que detectaven els vells submarins russos
durant la Guerra Freda, buscant en els corrents
que bressen colònies de coralls, vaixells i peixos
algun rastre auditiu de la teva eufonia.
Saben que et mous buscant els estius nòrdics
i que a l’hivern viatges cap al sud
_____________________on brilla el foc del tròpic.
Diuen que cantes sol, mascle, cetaci,
durant quatre minuts, un cop i un altre cop,
quan vols inútilment aparellar-te,
perquè cap femella podrà sentir-te mai.
Híbrida criatura, balena sorda,
seràs fins a extingir-te un so desafinat
__________________________buscant la còpula.
Ningú acompanyarà la teva solitud
d’antípodes d’anemones i esculls:
________________tristeses d’alga bruna i posidònia.
Wattkins et va sentir per primer cop
i es va aixecar d’un salt mogut per la fiblada.
Ell sempre et va buscar. Des de llavors et busquen.
Però és la teva colossal indiferència
que va solcant els mars la que ens travessa:
saber que estem parlant
_______________quan ningú escolta.
I el teu desaforat assaig de càntic
és el que ens agermana.
Tots hem estat un monstre errant,
___________________un trist rorqual de pell molt blava.
Àngels Marzo
El rastre nival
Pagès Editors, 2022
Podeu escoltar el poema recitat per Àngels Marzo aquí: