Amb l’acord Mas-Zapatero el President espanyol ha volgut situar-se al centre de l’escena política i aparèixer com a defensor de la unitat d’Espanya. A l’hora de passar de les paraules i del tarannà als fets, l’Espanya plurinacional i federal, així com les polítiques democràtiques radicals a l’àmbit social, han passat, almenys de moment, a un segon terme. No és la primera vegada que passa: Felipe González i Alfonso Guerra, junt amb d’altres, ja ho van fer quan varen estar al govern. Aleshores era per la pressió dels sabres, ara diuen que per la pressió de la dreta política, funcionarial i mediàtica i, també, per la dimissió o la postura contrària de la intelectualitat i dels mitjans de comunicació suposadament “progressistes”. Amb algunes excepcions, aquests darrers no en tenen res de federals i ben poc de “progressistes”. El Sr. Zapatero ha actuat, legítimament, segons els seus interessos personals, de partit i de govern. No ha fet, però, el que ens havia promès: avançar cap a un Estat federal i plurinacional, acceptant l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya.
El Sr. Mas ha volgut resituar-se de nou al centre i a la política tradicional de CiU de “peix al cove”, tot fent un triple salt mortal, difícilment creïble, des del “sobiranisme” radical i extremista de dos dies abans. L’objectiu és desgastar el Govern de Catalunya i intentar tornar a ser-hi quan abans millor. Des d’aquest punt de vista, no li ha fet res destruir les parets mestres de l’Estatut aprovat pel 90% del Parlament. No li ha semblat important menystenir una de les decisions més importants dels representants democràtics del poble de Catalunya. Resumint, per a ell tot s’hi val per a tornar a governar. Està per veure si la jugada li sortirà bé, perquè el poble català no combrega amb rodes de molí.
Tanmateix, avui ja està clar que ni el Sr Zapatero ni el Sr. Mas comptaven amb la fermesa d’ERC en la defensa de les línies roges fonamentals de l’Estatut aprovat pel Parlament. No comptaven amb que al voltant de 450 entitats i molts ciutadans i ciutadanes del país (es manifestin al carrer o no) estem disposats a defensar que “Som una nació i tenim el dret a decidir”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!