Ahir, quasi a la meitat de la campanya, ERC va portar a Gerry Adams per a defensar el dret a l’autodeterminació, es a dir el dret a decidir sense eufemismes i, al mateix temps, a donar suport a la postura d’ERC davant del referèndum de l'”Estatutet”. Al mateix temps, la campanya d’empresaris, directius i professors universitaris pel no a partir del seu rebuig al model de finançament de l'”Estatutet” va creixent i creixent.
D’altra banda, els mitjans de comunicació, tant escrits com audiovisuals, fan una clara discriminació d’ERC i de tot el què siguin postures contràries al si des del sobiranisme democràtic. Fins i tot, alguns sembla què es posen nerviosos -potser es que això del Si no va tant bé com ens volen vendre?-, d’altres desproporcionadament agressius -jo crec- com l’amic Joan Oliver tractant de demagògica la campanya d’ERC. Primer, caldria argumentar-ho una mica més i demostrar-ho, no n’hi ha prou amb dir-ho; segon, deu ser que les campanyes dels altres partits -de tots els altres- estan fetes per “angelets” i s’on una mostra d’equanimitat i de cultura antidemagògica, potser??. Precisament, si algú intenta parlar del contingut de l’Estatut i d’explicar-ne les retallades i l’inmens frau que representa el model de finançament que porta incorporat som la gent d’ERC que cada dia anem pel territori a fer-ho. Sense demagògies, amb arguments i raons.
Ahir vaig ser a Sant Just Desvern i en varem poder parlar, amb arguments i raons repeteixo, amb els militants i simpatitzants. Com ja deia ahir, el que més preocupa a la gent és el model de finançament i les inversions en infraestructures. Ahir parlàvem del primer i de les seves mancances tal com ha quedat a l'”Estatutet”. Avui m’agradaria parlar una mica de les inversions en infraestructures.
A l’Estatut del Parlament es preveia que les inversions anuals en infraestructures per part de l’estat haurien de correspondre a la proporció del PIB català en el total espanyol (al voltant del 19%): es a dir, de cada 100 € d’inversió estatal en infraestructures, 19 € s’haurien de fer a Catalunya. I això d’una forma indefinida, per sempre. A més es preveïa que s’hauria de negociar la forma de recuperar el dèficit històric de l’estat amb Catalunya en temes de infraestructures -ja ho va fer en el seu moment Andalusia- i també la forma de poder rescatar els peatges, aquest “impost” adicional que paguem els catalans i catalanes, i no només a les autopistes.
A l'”Estatutet” de la Moncloa, en canvi, desapareix qualsevol referència al dèficit històric. Si volem rescatar els peatges ho haurem de fer amb els diners previstos per a les inversions en infraestructures. El pacte ja no és indefinit, sinó només per set anys. Perquè set i no deu o cinc?: potser té alguna cosa a veure en que serà el moment què s’acabaran les inversions del TGV i també España deixarà de rebre definitivament la majoria dels fons europeus??. Les inversions anuals en infraestructures per part de l’estat correspondran a la proporció del PIB català en el total espanyol, però un cop se l’hi hagin deduit les que es dediquin al Fons de Compensació Interterritorial (FCI) – que Catalunya no pot rebre ja que només va destinat a les CCAA considerades menys desenvolupades-. D’altra banda, el “diario oficial” del PSOE ja ens ha fet saber què el FCI s’incrementarà de forma important per compensar les pèrdues en fons europeus que patiran les CCAA menys desenvolupades de l’estat. Es a dir, de cada 100 € d’inversió estatal anual en infraestructures primer es deduiran les que es faran a travès del FCI (suposem 30 €) que només aniran a algunes CCAA i en cap cas a Catalunya. De la resta (70 €) el 19% es faria a Catalunya: es a dir, 13,3 € enfront dels 19 € dels que parlavem abans. Com veiem un gran negoci que pot fer que ens quedem amb la mateixa inversió que tenim actualment (o menys??) en funció de quin sigui l’augment del FCI. En qualsevol cas, i en una previsió molt i molt optimista (feta per la pròpia CiU) com a molt en 7 anys podrien arribar entre 3.000 i 3.500 milions de €: es a dir, la meitat o menys del què ha costat la T4 de l’aeroport de Barajas. Com volem que l’aeroport del Prat no perdi el tren (o millor dit l’avió) respecte al de Barajas??; i molts més que en perdre’m si continuem per aquest camí.
Ara toca NO perque diem SI a un model de finançament i a unes inversions en infraestructures que puguin respondre a les necessitats reals de les empreses, l’economia, els ciutadans i ciutadanes i la societat catalanes d’avui. Per tant, ara toca No a l'”Estatutet” de la Moncloa perque toca SI a l’Estatut del Parlament de Catalunya.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!