Moltes vegades parlem de les perversions de l’economia especulativa, que ens han portat a tots plegats a la crisi actual. Un dels grans exemples dels contrasentits financers que ens han posat en aquest cul de sac són els CDS.
Els Credit Default Swaps són una assegurança davant l’impagament d’un deute, ja sigui un crèdit, una hipoteca, o deute sobirà. És una eina que inicialment servia perquè fos segur comprar qualsevol tipus de producte. Per exemple, algú que avui vulgui comprar deute espanyol potser no se n’acaba de fiar, però pot cobrir-se amb un CDS. A l’hora de cobrar, recuperarà segur els seus diners; o perquè els els torna l’estat, opció més probable, o perquè s’activa el CDS, si Espanya fa fallida.
Aquestes assegurances se les van inventar els grans compradors de renda fixa internacionals, normalment fons d’inversió dedicats a les pensions. Són inversors que no poden permetre’s el luxe de perdre els seus diners. Per tant, es dediquen al sector que tradicionalment era el més conservador, el deute sobirà, i el de grans empreses. Una inversió segura que ells encara asseguraven més a través d’aquests CDS.
La lògica era bona, però s’ha pervertit. Fa temps que els especuladors es van adonar que podien comprar CDS de deute potencialment a punt de fer fallida. Si es consumava la caiguda, cobraven sense haver invertit. És com qui assegura el cotxe del seu veí, esperant que el veí tingui un accident i destrossi el vehicle, i poder cobrar així l’assegurança.
La realitat no és gaire diferent d’això. Els CDS mouen 10 vegades més de diners que els actius originals als quals asseguren. Vol dir que per cada persona que té un deute, n’hi ha 10 que s’asseguren contra la seva fallida.
La quitança grega és l’últim exemple de com fer diners amb els CDS. Quan el deute hel·lènic va començar a estar en perill, els especuladors van llançar-se a comprar aquestes assegurances. I amb la fallida d’Atenes tots els que no van acceptar les condicions de la quitança van cobrar dels CDS.
Un sistema molt millorable que la Unió Europea vol arreglar amb una solució tan simple com prohibir la compra d’aquests CDS a qui no tingui res a assegurar. Mentrestant, ahir els Credit Default Swaps sobre el deute argentí es van disparar. Per què? Doncs perquè els especuladors esperen una nova fallida de Buenos Aires per recuperar una inversió en deute argentí que no han fet mai. Així de pervers és aquest mercat tan opac.
//
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!