De res, massa

Telegrames des de Sarrià de Ter

16 de novembre de 2012
Sense categoria
1 comentari

Un esplèndid documental.

Ahir vaig haver de quedar-me a dormir a Barcelona. Volia anar a veure, costés el que costés, el documental Operació Impala. de Manuel Garriga (Bausan Films, 2012), que només fan als cinemes Méliès del carrer Villarroel a la intempestiva hora de dos quarts d’onze de la nit. Tot allò que fa soroll de Montesa Impala m’interessa enormement (i no n’he tingut mai cap).

Pensava que seriem l’acomodador i un servidor, i vaig quedar molt agradablement sorprès de veure-hi una bona entrada: matrimonis grans (ell devia estrenar una moto vermella l’any seixanta i poc); grups familiars intergeneracionals amants de la marca; grups de nois madurs amb molts quilòmetres a coll; grups de nois més joves amb la moto aparcada fora, sobre la vorera; parelles interessades en el motor de dos temps… “Una Impala és pura sensualitat”, em deia fa uns dies Plàcid Garcia Planas.

El documental és la crònica del naixement i els primers anys de la marca Montesa, amb un subratllat especial d’aquella gesta èpica i irrepetible que fou l’Operació Impala de 1962. Cinc joves, tres Impales i un Land Rover van travessar Àfrica de sud a nord com a exigent banc de proves pel nou model que Montesa anava a treure al mercat. Les 24 hores de Montjuïc (un altre mite!) també hi tenen gran protagonisme, així com el pes del sector a la indústria catalana de l’època. El mite Impala fa cinquanta anys que s’engrandeix i hi ha tot de seguidors i usuaris incondicionals. Trobo especialment interessants els testimonis dels cinc integrants de l’expedició (durant el rodatge Oriol Regàs encara vivia) i dels tècnics, industrials i velles glòries de les curses que hi apareixen. I la passió que hi posen els membres de les famílies Milà i Permanyer que hi surten.

Una Impala és la moto catalana per antonomàsia. Fou concebuda com a “la moto per als senyors de Barcelona”. Pràctica, còmoda, robusta, fiable i elegant. Es pot canviar de marxa sense patir pel calçat i el seient en forma de guitarra remet -una vegada més- a la sensualitat.  Aquest documental és una mirada romàntica al passat mecànic, esportiu i industrial del país i no estic estranyat en absolut que la projecció acabés d’anit acabés enmig d’aplaudiments per part del públic. Aplaudiments i segur que alguna llàgrima, també.

  1. Tinc el llibre “Operación Impala” en la versió inicial (de quan va sortir tot i que jo el vaig comprar fa uns anys per Iberlibro) i l’edició del cinquantenari, molt més ampliada.
    Recordo molt bé quan va arribar l’expedició a Barcelona (provinent, per cert, d’Andorra). La pel·lícula no l’he vista però vaig fer una piulada a Twitter preguntant si algú sabia si s’editava en DVD i als cinc minuts tenia resposta de la productora Bausan Films: d’aquí a 10 dies el treuen a la venda.
    Et tindré al corrent per si t’interessa conservar la pel·lícula.
    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!