De res, massa

L’escena té lloc en un poblet del Pla de l’Estany un dia de festa a primera hora. És aviat, fa fresca i la mandra senyoreja en l’ambient: no hi ha gens d’activitat, encara, i tot moviment és molt pausat. Bado  a la recerca d’un cafè i se sent un llunyà petardeig inconfusible del motor d’una Vespa Primavera. S’acosta. Fa goig. Està molt ben arreglada. S’atura en un racó de plaça. És d’un color crema pàl·lid.

M’hi acosto pensant que mai hauria hagut de vendre’m la meva, que hi ha una fal·lera per restaurar-ne, que queden precioses i que quina sort que tenen els que les poden fer córrer. Me la vaig mirant. Porta un tub d’escapament italià –un Polini botifarra– i la roda de recanvi al darrere, envoltant el llum vermell posterior. Està despullada de qualsevol accessori superflu i va equipada amb el clàssic retrovisor muntat a l’escut del davant, a mitja alçada. Vull calcular de quin any és, més o menys, i miro la matrícula. GI-5091-O. És la meva!

Vint-i-sis anys després, la torno a tenir al davant. Me la van comprar els pares, l’any 82. Va costar 116.000 pessetes i me la vaig vendre el ’86, quan ja tenia una Yamaha 400. Difícil, conviure amb dues motos… Entre el 82 i el 86, milers de quilòmetres, aventures i enyors. Des de Girona, vam arribar a Andorra, a Barcelona, a Sabadell, a Terrassa, al Maresme, a Camprodon, al Port de la Selva… Terra, mar i aire. A l’institut, a la universitat, a plaça amb ma mare de paquet. Una gran moto, que no era indestructible però poc se’n faltava. Tenia gran capacitat de regenerar-se.

El propietari actual viu la moto amb passió. S’hi ha gastat una picossada, per posar-la altra vegada a la carretera. No s’assembla gens a la Vespa que vaig vendre’m jo però ha tornat al punt inicial. M’explica que, després del blanc inicial, ha estat de color festuc, de color granat; que tenia un bon nyanyo al darrere, que el motor és nou, que de la instal·lació elèctrica primitiva en queda ben poc. Que també ha restaurat una RD 350 i se’n va anar a Ginebra a celebrar-ho… Mentre hi hagi motoristes així, la meva Vespa seguirà en bones mans.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!