De res, massa

A les envistes de l’estació de Sants hi ha un xiringuito de paquistanesos on fan uns kebabs prou bons. Els dies que ha calgut córrer i no hi ha hagut temps per dinar, el kebab, el durum o la pita no són males solucions. Hi ha tall, hi ha amanida, la pasta que ho embolcalla no embafa i tot plegat sembla una menja prou equilibrada. Amb uns companys en demanem per endur-nos-els i ens els cruspim a cavall del tren. A la nostra fila de treballadors traslladats i mobilitzats hi afegim un plus de gormands multiculturals que Déu n’hi do.

Ens asseiem en una illeta de quatre butaques d’aquelles amb una taula enmig, fem servir d’estovalles un gruix de fulls de La Vanguardia i –com si fessim dijous gras- a l’alçada del passeig de Gràcia ja estem mastegant a tota galta. És corrent veure gent com menja en els vagons de tren. Cada vegada més: les carmanyoles modernes han contribuït a la gran expansió de l’habit de dur-se el dinar a la feina i atacar-lo in itinere. En aquest sentit, hem anat enrere de l’ordre d’uns quaranta anys.

Enrojolats per la picantor dels condiments i les espècies, xerrem d’allò humà i d’allò diví. Avui posem sobre la taula un tema polèmic: la cosa aquella del Fòrum de les Cultures del 2004. De quatre de colla que som, un de sol va assistir-hi. Un altre té notícia d’una seva cunyada, que va voler-hi anar tan sí com no. Un tercer va veure com el seu fill hi anava un dia, amb l’escola de primària, i en tornava amb una insolació. El quart (no sap com) té a casa un got de plàstic de record, d’aspecte vagament gaudinià. Algú devia regalar-li ja que ell no hi va posar els peus en tots els mesos que va durar.

Un dels quatre va llegir Farsa, de Màrius Serra, una novel·la alguns passatges de la qual hi tenien lloc; a algú li sona que hi havia una exposició de guerrers xinesos de terra cuita i a tots, per unanimitat, ens és molt familiar la polèmica que es va aixecar els primers dies de “l’event”, quan s’hi va prohibir de manera taxativa l’entrada de queviures de tota mena, carmanyoles i entrepans. Com els que ens estem halant en aquest precís moment i que, vuit anys enrere, ens hauria estat del tot impossible passar de estranquis per les entrades del Fòrum, tot i dir-ne “de les cultures”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!