En Pere Gonzàlez, un motorista de raça, ens va deixar fa dos anys víctima d’un desgraciat i fatal accident. Vivia a Quart i, per segona ocasió, s’ha organitzat una sortida turística en moto dedicada a la memòria de qui va ser company de milers de quilòmetres per tota mena de carreteres.
Si l’any anterior el recorregut va ser Quart- Bassella, per aquesta segona edició es programà un recorregut muntanyenc, fins a Llívia vorejant el Canigó. El punt de sortida oficial va ser a Medinyà, a peu de l’antiga N-II. La primera parada tècnica ens va dur a Can Tenli, a Maçanet de Cabrenys, on vam poder esmorzar de forquilla en un establiment que freqüenta Quim Monzó. Carretera amunt, per Tapis, vam entrar a l’estat francès per Costoja i Sant Llorenç de Cerdans, una zona geogràfica que les sectes apocalíptiques vaticinen com un dels pocs indrets del món mundial que se salvaran del desastre. La profecia està per veure, però la zona és bonica i recomanable. Vam deixar enrere Amélie-les Bains i vam seguir per la ruta dels colls, per Sant Marçal en direcció a Illa de Tet, ja al Conflent. Després de molts i molts i molts revolts, vam arribar a la carretera general (la que uneix Andorra amb Perpinyà, per entendre’ns) i vam seguir per Prada i Vilafranca en direcció a Mont-Lluís i amb el manillar posat cap a Bourg-Madame. Arribats a la Cerdanya del nord, ferem parada i fonda a Llívia. Al restaurant de Cal Cofa es van cuidar de posar-nos l’estómac a to. S’hi menja de meravella: un dinar així ja paga el viatge. Vam passejar per la vila ceretana empedrada per estirar les cames i vam iniciar el camí de retorn. Benzina a Puigcerdà i gas, Collada de Toses amunt. El dia s’escurça a aquesta època de l’any i quedava molta ruta fins a casa. I moltes comarques: calia travessar encara el Ripollès, la Garrotxa i el Pla de l’Estany.
Més de quatre-cents quilòmetres de tirada. Una ruta pensada per a gent ferma. Així les gasten els amics d’en Pere.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!