Remenant botons del comandament a distància de la TDT hem anata a parar a un programa de Discovery Channel anomenat en origen Auction Hunters i traduït al castellà com a “Los cazasubastas”. Ostres!
El format no pot ser més senzill: empreses de magatzems desa-mobles, trasters i golfes de lloguer dels EUA convoquen periòdicament subhastes públiques per desembarassar locals amb quotes pendents o abandonats pels seus titulars. És el desnonament pur i dur del món inanimat. Entre els licitants hi ha professionals de la compra-venda d’articles usats que competeixen entre ells, i es tracta de veure qui es fa amb aquell lot i és capaç de revendre-ho amb un guany superior.
S’obre la porta metàl·lica del contenidor embargat i –de fora estant- cal fer una valoració a cop d’ull en funció del que s’hi pot veure: mobles vells, caixes de cartró, llums de peu, piles de papers o de llibres, electrodomèstics en desús… Cada traster té un preu de sortida i la cotització s’enfila en funció de les ganes de pagar que tenen els contrincants, en funció de les expectatives de trobar peces de valor dins aquell pandemònium d’objectes. Resolta la subhasta a favor d’un o altre, comença la tria i la recerca entre tot el que se li ha adjudicat. Sovint s’hi troba una raresa, una antiguitat, una peça de col·lecció que pot tenir valor. De vegades, els subhasters recorren a l’assessorament d’un especialista que certifica la vàlua de la troballa, en funció del grau d’excepcionalitat del trasto en qüestió. Per televisió només ensenyen la part vistosa de les operacions, que deuen ser una franca minoria davant tones i tones d’objectes sense el menor interés. A final de l’emissió es fa un compte d’explotació de cada licitant: quant n’ha pagat i quant n’ha aconseguit una vegada revenut. Guanya qui ha aconseguit un marge més elevat.
A casa, que hem exercit en diverses ocasions de buida-golfes ocasionals de cases de familiars, amics, coneguts i saludats, amb vocació de brocanters, no cal ni dir que ens hi hem trobat com el peix a l’aigua. Només pel plaer de remenar a la recerca del tresor ocult, només per la possibilitat d’imaginar les circumstàncies que han pogut portar aquella peça fins allí, ja valdria la pena travessar l’Atlàntic i anar-hi a participar.
Travessar l’Atlàntic o no, perquè aquesta setmana ja apareixia a la secció d’avisos oficials d’un diari d’aquí la convocatòria de l’empresa Mudanzas y Guardamuebles Trallero d’una subhasta dels continguts d’una vintena llarga de dipòsits de desa-mobles. Els dipositaris tenen temps per posar-se al corrent de pagamanent fins demà mateix, 19 de novembre. Sinó, dimarts 20 de novembre seran venuts en subhasta pública amb la intervenció d’un il·lustre titular del col·legi de subhastadors Públics Jurats de Barcelona. Tot arriba.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!