És tan estrany llegir a la premsa o sentir en una tertúlia algú que no vomiti contra ERC, que no puc resistir la temptació de posar-vos aquí l’article de Jordi Grau del PUNT d’avui. No puc ni imaginar que hagués passat si aquest conseller d’agricultura, socialista, que compaginava el seu càrrec amb el de regidor del seu poble on s’arreglava uns negocis immobiliaris familiars, o el conseller d’Educació – també socialista- que, contravenint el Pacte Nacional per l’Educació impulsat pel govern, ha dit que l’escola privada concertada no cal que garanteixi la gratuitat , fossin d’ERC: hores d’ara ja estarien dimitits i s’haurien escrit pàgines i pàgines sobre la immaduresa i el perill per a la governabilitat dels independentistes. "Han estat els anarquistes!" deien els diaris de començaments del segle XX cada vegada que passava alguna cosa… Ara els maleïts som els independentistes díscols que no deixem manar tranquils als de sempre. Però llegiu el que diu aquest rar article d’avui. Llegiu, llegiu, maleïts!
Ara, alguns, els de sempre, com sempre, aprofitaran per tornar a acusar Esquerra Republicana de tots els mals del país. Ja se sap que aquest partit té un pecat capital: fa d’independentista, tot i que no ho demostra gaire, i fa de republicà, que està molt mal vist pels constitucionalistes. Quan dic els de sempre, em refereixo més als del nostre ram, els savis articulistes que tothom sap de quin peu calcen i els doctes directors i editors amb voluntat d’influir en la governabilitat (d’España, por supuesto), que no pas a la classe política. A aquests analistes, teòricament independents, ja els va bé tenir un ase dels cops. Esquerra era culpable de molts mals quan era marginal; se’n van riure (i aprofitar) quan va donar suport a Pujol i gairebé l’aniquilen. Va ser la bèstia negra quan amb Colom va apostar per l’independentisme; se li ha dit venuda a CiU, i ara és la gran culpable del primer i del segon tripartit. I, és clar, serà culpable si ara no es decideix ni pels uns ni pels altres i fa el que fa tot partit: anar a la seva. Allà on opti pel tripartit se l’acusarà d’anorrear l’esperança catalanista. Allà on es decanti pels convergents serà culpable de voler trencar el govern de progrés i unitat. Quan quedi a la oposició per pactes sociovergents, s’ho tindrà ben merescut. I si va a la seva, ja se sap, diran que no pot estar-se sense tocar poder. Davant d’això, el paper de Portabella a Barcelona ha descol·locat molta gent. Pobra Esquerra, faci el que faci, pels altres sempre serà el dolent.
Jordi Grau. El Punt, 29 de maig de 2007
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És clar que la crítica que ve de fora fa nosa i molesta, però queixar-nos i lamentar-nos cosnstantment de la "mass media", fer-nos la víctima, culpar als altres dels nostres errors, no ens porta a res, sino a quedar-nos estancats o retrocedir. Cal actuar, amb el convenciment de que triem el camí correcte, corregir el que s’ha fet malament i no subestimar a la ciutadania pensant que son incapaços de veure més enllà del que els hi digui un diari o una TV. Perquè en el fons tots sabem que "quan el riu sona…". Manquen polítcs que il·lusionin!