Josep M. Cervelló

Avui al matí, la secció local d’Esquerra de Sant Boi crec que ha donat una lliçó de militància política: hem quedat per anar tots junts a votar a la nostra mesa de Sant Joan Despí i després anar a fer un vermut al bar de l’ermita de Sant Ramon. Vam acordar que no ens interessava tant fer grans debats a nivell local, com que el casal estigués obert i receptiu a tothom. Durant aquests dies han vingut i els hem escoltat plegats, en Rafael Niubó, en Joan Carretero o en Joan Puigcercós, amb la convicció que era un debat entre militants, encara que es volgués enverinar des de fora i des de mitjans de comunicació, opinadors i tertulians diversos que sempre han estat hostils a Esquerra. No sé si m’interessa saber que votarà avui cadascú. Per responsabilitat vaig mullar-me a la secció local i em vaig identificar amb una candidatura, per tal de posar el meu granet de sorra  dins d’una Esquerra que és plural i que té, sortosament, molta i variada gent que pot representar l’espai polític que ens és propi. Ningú m’havia demanat que em fiqués pel mig, ningú m’ha ofert res a canvi, tampoc estic interessat en res que no sigui cumplir amb el meu mandat municipal, però vull contribuir a posar en valor el treball militant al territori, als moviments socials, l’acció política més immediata, que com vaig dir és la part submergida de l’iceberg republicà, la que no surt als diaris però que és la raó de ser de la meva concepció política.

El que és del tot cert és que dilluns 16 de juny, després de tot el procés congressual, el casal Joan Sardà obrirà un  dia més les seves portes per seguir treballant, units, per fer créixer allò que representem a Sant Boi, al carrer, a les entitats i al govern.