Per si no estava prou clar en Raimon Soler, company de Vilafranca del Penedès m’envia aquest text clarificador.
Raimon Soler i Becerro
http://soler-becerro.bloc.cat/
Com ja sabeu, ahir Artur Mas i Pere Macias van vaticinar la fi del govern d’entesa si ells són decisius a Madrid. Com a bons "nacionalistes" que són triaran el camí de l’Estat espanyol per fer-se amb el poder a Catalunya. Ja ho van intentar amb la negociació de l’Estatut i ho tornaran a provar ara. Com a historiador no m’agrada fer prediccions i l’experiència crec que ens ensenya a totes i tots que el futur és incert i que no se sap mai què pot arribar a passar. Tot i que hi ha coses més o menys previsibles, sempres hi ha un grau d’incertesa. Bé, no és hora de fer reflexions filosòfiques. Però perquè veieu que hi ha coses que no canvien tant com podria semblar, us afegiexo dos textos que m’agradaria que llegissiu atentament. Un és d’un tal Pere Regull, propietari i exportador de vins del Penedès (ep, no penseu malament, és de 1936!) i l’altre de Salvador Seguí (el Noi del Sucre) en un discurs pronunciat a l’Ateneo de Madrid. És evident que cal posar-los en el context de l’època en què van ser escrits, però tenen molts punts en comú amb el que reclamen Mas i Macias. Disculpeu la llargada del segon però crec que val la pena llegir-lo.
"Queda concretament demostrat que els propietaris no podem esperar res d’imparcial, res d’equitatiu dels actuals governants de Catalunya […]. Els governants s’han constituït obertament en partit de classe. Els governants han posat un repte als propietaris […]. Ens trobem en un carrer tapat per una paret d’egoïsmes electorals, i no tenim altre remie que esbotzar-la aquesta paret […]. Però tingeu present que aquella paret que jo us deia que s’havia d’esbotzar, no cedirà pas amb sols els clamoreigs de l’opinió catalana palesada en viles i ciutats; podem encara fer una apel·lació a Espanya…" Pere Regull, propietari i exportador de vins del Penedès, Revista de l’IACSI, 10, 1936 [fragment extret de la tesi doctoral de Jordi Planas, Cooperativisme i associacionisme agrari a Catalunya: Els propietaris rurals i l’organització dels interessos agraris al primer terç del segle XX, UAB, 2003] "A Catalunya, els elements reaccionaris del catalanisme sovint aixequen la bandera de les reivindicacions catalanes en un sentit nacionalista. I quan més soroll fan és en els moments en qué es produeix un fet social de ressonància, talment com si cerquessin la intervenció de les autoritats de l’Estat espanyol per a batre els treballadors catalans. "Nosaltres, ho dic ací, a Madrid, i si convé també a Barcelona, som i serem contraris a aquests senyors que pretenen monopolitzar la política catalana, no per assolir la llibertat de Catalunya, sinó per poder defensar millor els seus interessos de classe i sempre amatents a malmetre les reivindicacions del proletariat català. I jo us puc assegurar que aquests reaccionaris, que s’autoanomenen catalanistes, com el qui més, temen el redreçament nacional de Catalunya, en el cas que Catalunya no els restés sotmesa. I, com que saben que Catalunya no és un poble mesell, ni tan sols intenten deslligar la política catalana de l’espanyola. En canvi, a nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans al contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por. Estigueu segurs, amics madrilenys que m’escolteu, que si un dia es parlés seriosament d’independitzar Catalunya de l’Estat espanyol, els primers, i potser els únics, que s’oposarien a la llibertat nacional de Catalunya foren els catalanistes de la Lliga Regionalista i del Fomento del Trabajo Nacional. Tanmateix hi ha moltes proves que confirmen el meu raonament. Tant se val que proclamin el seu catalanisme en discursos i articles periodístics… quan són a Barcelona. Si es pensen que es troben en perill els interessos particulars de la seva classe benestant, enfollits i a corre-cuita fan cap a Madrid, per tal d’oferir els seus serveis a la Monarquia centralista, i més d’una vegada els heu pogut veure vestint la casaca de ministre. ¿És per ventura amb la col·laboració ministerial com es poden afermar les aspiracions de llibertat nacional de Catalunya, sotmesa a una monarquia centralista i enemiga de l’emancipació dels pobles hispànics? Sortosament la Catalunya vexada i injuriada, privada de la seva llibertat nacional, coneix bé els seus detractors i sap de quin cantó estan els seus veritables amics i defensors. Una Catalunya alliberada de l’Estat espanyol us asseguro, amics madrilenys, que fóra una Catalunya amiga de tots els pobles de la Península Hispànica, i sospito que els qui ara pretenen presentar-se com els capdavanters del catalanisme temen una entesa fraternal i duradora amb les altres nacionalitats peninsulars. Per tant, és falsa la catalanitat dels qui dirigeixen la Lliga Regionalista. I és que aquesta gent anteposa els seus interessos de classe, és a dir, els interessos del capitalisme, a tot altre interés o ideologia. Estic tan cert del que dic, que sense pecar d’exagerat puc assegurar-vos que, si algun dia Catalunya conquista la seva llibertat nacional, els primers, si no els únics, repeteixo, que li posaran entrebancs seran els homes de la Lliga Regionalista, perquè a Catalunya, com arreu, el capitalisme està mancat d’ideologia." (Discurs pronunciat a l’Ateneu de Madrid. Extret de la Panoràmica del nacionalisme català, vol. VII, de Fèlix Cucurll)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola:
Me han dicho que hoy ha habido Pleno en el Ayuntamiento y que no has "podido ir". Las malas lenguas comentan que de repente te ha entrado no sé qué. Chico, para cobrar, hay que ir, no ?
Bueno, que sepas que no te lo critico. La cobardia es una característica muy común en los humanos y no todo el mundo puede hacer cada dia de tripas corazón.