Des del meu criteri

«Els votants del PP deuen estar tips que els tractin d’estúpids»

• 1

candidat d’esquerra republicana a la presidència de la generalitat

S’ha de trencar l’actual relació amb Espanya?

Amb l’Estat espanyol els catalans hi hem de tenir una relació d’igualtat, de tu a tu. Només així aconseguirem tenir una col·laboració constructiva, de la qual sortim beneficiats tots plegats. I per fer-ho, ens cal tindre el nostre propi estat.

Què s’ha de fer si el Govern central prohibeix un referèndum?

Caldrà pactar amb Europa i amb la comunitat internacional els termes legals per celebrar-lo.

Un hipotètic nou Estat quedaria fora de la UE? L’Estat espanyol pressionarà perquè així sigui. Com es pot contrarestar?

L’Estat espanyol pressiona des de fa mesos amb totes les seues armes perquè la UE digui allò que sap que no pot dir. Nosaltres ja formem part de la UE i els tractats no recullen en cap cas que es pugui fer fora uns ciutadans europeus perquè exerceixen els drets democràtics que precisament la UE ha de garantir. Aquesta pressió es contraresta mostrant al món una voluntat ferma, majoritària i inequívoca que els catalans volem ser un nou estat de la UE. Per això és tan important que la majoria independentista al Parlament de Catalunya sigui àmplia i alhora diversa: ens cal un president i un cap de l’oposició que en la qüestió fonamental de tindre un estat o no, hi estiguin d’acord.

L’agressivitat d’algunes veus espanyoles contra el procés català és representativa de la societat espanyola o només d’uns certs mitjans i d’una certa oligarquia, si és que aquesta existeix?

L’agressivitat respon a l’adn de la política espanyola, però la posició bel·ligerant respon a una lògica molt normal: cap estat veu amb bons ulls perdre una part d’ell mateix. Ara bé, hi ha estats que admeten que per damunt d’això hi ha la democràcia -i, per tant, deixen celebrar referèndums per decidir lliurement com els britànics amb els escocesos-, i estats com l’espanyol que tenen tan poca cultura democràtica que només saben respondre amb l’amenaça i la por.

Hi ha risc que no es cobrin pensions en un hipotètic nou Estat? I que els pagesos no cobrin les ajudes de la PAC? I que no es validin títols universitaris?

Les pensions es paguen cada mes amb les contribucions dels treballadors en actiu d’aquell mes. La ràtio és molt més favorable a Catalunya que no pas a l’Estat espanyol, és a dir, que la possibilitat que no es puguin pagar les pensions és molt més elevada si continuem a Espanya que no pas si ens constituïm en un estat. Els pagesos continuaran rebent les ajudes de la PAC perquè continuarem dins de la UE. Els títols universitaris seran vàlids a la UE per la mateixa raó i a la resta del món perquè establirem pactes d’homologació amb tots els estats que ens interessi.

El PP ha insinuat que en un estat independent es catalanitzarien els cognoms. Què hi té a dir?

Que els mateixos votants del PP deuen estar farts que els tractin d’estúpids.

Un editorial del diari espanyol més moderat deia que a la campanya catalana hi ha “cabdillisme” i falta de democràcia. Què en pensa?

El desconeixement de la realitat catalana per part dels mitjans espanyols ha arribat a un punt esperpèntic.

Seria viable un estat català? Combatria millor la crisi?

Seria viable i amb una economia molt més potent que l’actual, perquè podríem invertir els nostres impostos en infraestructures per fer-la més competitiva, en una millor educació pels nostres joves i a ajudar el sector exportador, que és el motor de la nostra economia.

Alguns partits diuen que CiU amaga les retallades amb el debat identitari. Què en pensa?

Estem en contra de les retallades i de fet hem votat en contra dels dos pressupostos que ha presentat el govern de CiU. No volem amagar les retallades amb la bandera ni tampoc volem amagar la bandera amb les retallades. Són debats indestriables i la millor manera de resoldre’ls és fer-ho a la vegada.

Es podia haver retallat sense afectar tant la sanitat, l’educació i els serveis socials?

La Generalitat està estrangulada financerament, però hi havia marge per demanar un esforç addicional als que més en tenen i ser menys durs amb els més desprotegits. Per exemple, es podia haver mantingut el tram més alt de l’impost de successions, o implantar un impost a les transaccions financeres. Això faria més lleugeres les retallades en àmbits com la sanitat, l’educació o els serveis socials.

S’acabaran els retards al Segarra-Garrigues?

Esperem que sí. No pot ser que una infraestructura tan imprescindible pel futur de les terres de Lleida s’endarrereixi tants anys. És una vergonya, i ens comprometem a fer valdre la nostra força al Parlament per agilitzar les obres al màxim.

Hi hauria d’haver algun peatge a l’Eix Transversal?

Segurament caldria implantar un sistema semblant al de l’eurovinyeta, com a mètode de pagament per al transport de mercaderies, com fan diversos països de la UE. Els models de finançament de les infraestructures han de ser finalistes i no es poden convertir en productes financers per ells mateixos, que és el que ha passat amb els peatges a Catalunya.

Hi ha centralisme de Barcelona?

Fins a cert punt sí, i suposo que el pes demogràfic de la capital i la regió metropolitana fa que sigui difícil de contrarestar. A ERC tenim molt clar que el país ha d’estar vertebrat de cap a peus, i que el futur passa per un territori connectat en xarxa, que eviti el que hem criticat tant del model radial espanyol.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!