Vivim en un món complex i equivocat. No es tracta de formar part de l’Oposició per combatre el Poder, doncs el Poder necessita l’Oposició; sense Oposició, el Poder desapareix! I cal que no ens deixem entabanar per les defenses “bonasses” del Sistema, fetes per gent “democràtica”, amant del Poder, siguin de fa molts anys o actuals.
El Poder neix amb l’origen del Patriarcat, que destrueix la comunitat Matrística. En el seu llibre El asalto al Hades la Casilda Rodrigáñez diu: “Durant la llarga transició entre la matrística i la generalització del patriarcat, com diu Riane Eisler, va haver-hi formes, normatives, institucions que resultaven dels pactes entre les dues maneres de vida, que reflectien la correlació de forces en cada situació i en cada moment . Les dones, explica també Eisler, sempre van ser propícies a la negociació per evitar les guerres i morts. Segons Bachofen, la primera forma de matrimoni, el matrimoni demètric, va ser un pacte proposat per les dones per pal·liar la violència sexual dels homes. Hi va haver qui van optar per la fugida o la guerrilla -les amazones-, hi va haver governs matriarcals que van aixecar muralles al voltant de les seves ciutats. La transició no van ser uns quants anys ni uns quants segles: van ser, segons els llocs, entre 3 mil i 4 mil anys, amb temps de guerra, treves, temps de pau pactats amb fronteres, situacions de coexistència i de veïnatge; fins que l’antic mode de vida es va anar quedant en zones molt aïllades (com al Carib fins al segle XV d.c.) o a les catacumbes (cultes a la deessa, bruixes etc.)”.
No es tracta d’anar uns contra els altres sinó de col·laborar mitjançant l’ajuda mútua: per a Kropotkin l’ordre social i la cultura apareixen espontàniament a partir de les interaccions quotidianes entre gent que treballa junta i s’ajuda entre sí i que comparteixen una economia i una cultura comunes. La cultura deriva de la natura com l’ordre neix de la mútua col·laboració. O dit d’una altra manera, les comunitats i les cultures neixen de les relacions de família, de les amistats i del treball compartit.
La majoria d’autors que tracten la història de la humanitat es salten el període matrístic, com ara Yuval Noah Harari en el primer llibre de la seva magnífica trilogia, Sàpiens: Una breu història de la humanitat, on passa de la revolució cognitiva, fa setanta mil anys a la revolució agrícola fa dotze mil anys. Tanmateix, avui, 11 de març de 2021, tres dies després del dia de la dona, vull anar més enllà de la matrística doncs últimament la meva filla Núria m’ha descobert informacions com el vídeo del començament (un món equivocat) i una pàgina web sobre la identitat de gènere a l’Abya Yala precolombina. Posteriors cerques sobre la diversitat sexual i de gènere m’han portat, entre vàries, a un resum gràfic molt aclaridor i a la pàgina del govern de les Balears.
Seguint amb les meves rumiades sobre les causes de la situació actual de degradació de la humanitat produïda pel reduccionisme de les peculiaritats humanes des de l’imperi grec, m’he trobat amb una altra discriminació que a més de fer patir a mota gent, condueix a una altra pèrdua de la diversitat humana que no fa més que empobrir-nos i accelerar la nostra desaparició com espècie. Es tracta de les persones amb alta sensibilitat.
El 1991, la Dra. Elaine Aron va realitzar un gran descobriment a l’identificar els trets de l’alta sensibilitat. Mentre Elaine centrava la seva investigació en els adults, altres feien el mateix amb animals i nens. Sense saber-ho, tots seguien el mateix camí. Es gestava una revolució. Els biòlegs deien que aquest tret persistia en els humans, i en més de 100 espècies, i en aproximadament el 20 per cent dels individus de cada espècie, perquè oferia avantatges de supervivència en situacions en què prestar atenció és valuós. Un vint per cent de totes aquestes espècies no podia representar un trastorn, o un simple desavantatge per a la supervivència… les persones altament sensibles veuen senyals subtils del futur, i les consideren de manera profunda, més que la resta de la gent. El nostre món travessa canvis enormes, alguns aterridors i altres encara no molt clars. Tots necessitem a aquestes ments i cors sensibles, perquè estudiïn i reflexionin sobre el món tal com és.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!