Jaume Sastre. Vaga de fam (08.05-14-16.06.14)

Bon dia,
dimecres passat a posta de sol vaig abandonar la Casa Llarga després d’acomiadar-me d’en Ramon i en José. El procés de recuperació que vaig iniciar dilluns horabaixa continua. Després de compartir dilluns horabaixa, dimarts i dimecres les menjades amb els companys de Can Gazà i assaborir els plats que van preparar en Jaume Santandreu i en Pep (brou de colomí amb verdures, puré de verdures i brou de peix (peixos voladors coneguts amb el nom d'”ases”) amb sèmola, dimecres a vespre ja vaig dormir a casa.

Fins dissabte horabaixa no vaig anar fins a la vila, Sant Joan, i me vaig retrobar amb la “tribu” del Bar Centro. Els meus amics me van posar al dia sobre la troballa a la fossa comuna del cementeri de Sant Joan dels cossos de tres veïnats de Maria de la Salut assassinats pels falangistes l’octubre de 1936 a les costes de Puntiró. Després d’ésser tirats dins el pou de Son Fred del terme de Sant Joan, els cossos de Miquel Salom Ribot “Mio”, Joan Gual Genovard “Puro” i Jaume Gual Mas, foren enterrats dins la fossa comuna del cementeri local.

Diumenge 22 de juny de 2014, és a dir, 78 anys després i gràcies a la inicativa de l’associació Memòria Històrica presidida per M. Antònia Oliver, els cossos de les tres víctimes del feixisme foren exhumats per un equip d’arqueòlegs encapçalat per Cristina Rihuete i Beatriz Palomar.

Diumenge matí acompanyat de la batlessa del meu poble, Catalina Gayà, vaig voler visitar el cementeri per saludar les nétes, na Joana i na Bel, i altres parents de les víctimes que, d’una manera molt curosa foren exhumades per l’equip d’arqueòlegs. Un poble que no coneix la història està condemnat a repetir-la. Sant Joan ha estat el primer municipi de Balears on s’ha obert una fossa comuna per recuperar els cossos de les víctimes del feixisme per tal que puguin ésser retornats als familiars.

No hi ha veritable reconciliació sense la veritat i sense justícia. És una vergonya que prop de quaranta anys després de la mort del dictador Franco, milers de les seves víctimes continuïn desaparegudes i enterrades dins fosses comunes. Recuperar els seus cossos i retornar-los als familiars per tal que tenguin un enterrament digne no és un acte de rancor ni de venjança sinó de justícia.

Si clicau sobre el document adjunt veureu els cossos dels veïnats de Maria de la Salut assassinats pels falangistes l’octubre de 1936 a les costes de Puntiró.