11 d'octubre de 2004
Sense categoria
0 comentaris

Jacques Derrida i un experiment amb Llorenç Soldevila

Visca el deconstruccionisme!

Aquest dissabte ens ha deixat Jacques Derrida, teòric fundador de la deconstrucció el 1967 amb la publicació de De la grammatologie i L’Écriture et la différence.

J.M. Pozuelo Yvancos, d’aquest moviment crític, en diu: "els textos generen una història de lectures parcials o aberrants les intuïcions més lluminoses de les quals institueixen punts cecs, que poden ser deconstruïts per un nou text crític, però no desmitificats: crítica i crisi estan unides per l’etimologia, però també per la naturalesa de l’acte interpretatiu".

Ara en faré un intent. Deconstruiré el comentari de Llorenç Soldevila al poema "Què és la poesia" de Jacint Verdaguer, publicat a Comentaris de text (1999: Edicions de la Magrana; L’Esparver Llegir, 97). Aquest poema no té cap "interès intrínsec" (Soldevila -a partir d’ara, tot el que aparegui entre cometes és del seu comentari). L’interès és un sentiment egoista i no es pot dir, objectivament, que un poema sigui interessant. De fet, objectivament no es pot dir res ja que tot discurs, fins i tot aquest, té una guspira de subjectivitat. Els poemes no "expliquen", no són texts explicatius, són texts retòrics. També és impossible que el poema s’estructuri "al voltant de l’ideal de la fe" només perquè Verdaguer fos religiós. La fe és una creença personal. Soldevila no pot establir la relació del poema amb la fe de Verdaguer si Soldevila no és Verdaguer.

Soldevila dedica moltes paraules a parlar de l’ocell com a símbol de la poesia i l’oposa a la serp, quan un ocell es pot oposar a moltes altres espècies animals. A més, la referència als fills d’Eva no fa referència a la serp, sinó a Caïm i a Abel, com a mínim. I tanta dedicació a parlar de l’ocell deixa de banda altres coses del poema.

Verdaguer no diu en cap moment que vulgui ser una àguila, però Soldevila ho interpreta així de malament, traient el vers 27 fora de context.

També podem parlar dels coneixements previs del crític, de la història literària universal, el qual els aplica al poema de Verdaguer sense pensar que el procés d’escriptura del poema no necessàriament ha de coincidir amb el procés de lectura d’aquest.

Sentències com "els conceptes de la poesia i poeta van íntimament lligats amb el de la inspiració" escarrufen, ja que suposen definicions preconcebudes d’aquests 3 conceptes (poesia, poeta, inspiració) i no es qüestionen els seus límits de significat.

Ara només cal que una altra persona deconstrueixi les ratlles que he acabat d’escriure.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!