Mon oncle (Jacques Tati)

Setenament

El director fa obres. "Mon oncle" guixat a la paret. Els cans pixen. Els cans corren. El ca del vestit passa pel forat del moix. Jazz al capó del cotxe. El cotxe s’atura i els cotxes volten a la dreta. Un intermitent, una barrera que s’obre. Una plaça d’aparcament buida i plena.

Mercat. L’agranador municipal és molt xerrador i no s’hi decideix, a agranar. Els venedors despatxen des de la terrassa del cafè. La casa del senyor Hulot és transparent. La vidriera reflecteix la lluna del sol en un ocell refilador. El senyor s’empastifa les mans amb un bombonet. L’agranador encara és massa parlaire per poder fer feina.

Nins entramaliats. Una dona amb un capell toca el timbre. Un camí que fa esses cap a la porta. La balena és una ciència ben natural. Els al·lots corren i es barallen. Es venen dos pomelos a 150 euros. Les empreses del carbó pugen que és una barbaritat. Els cans van darrere les bicicletes amb motor. Una dona es fa les piules davant un  mirall. La veïnada duu una pilota i un capell. A l’infant no li agraden les locomotores. Dinen al jardí. L’home de la casa pren el cafè al bell mig del jardí.

Un bassiot esquitxa. El fanal, els siulets i els doblers. Un home es gira quan sent un siulet i es pega una hòstia amb el fanal. El fill trist en un món tecnològic. Un singlot és la cosa més natural dins aquest món.

És diumenge i tothom és a plaça. Una dona ploma una gallina al portal de casa i la gallina reviu amb la imitació d’un plaga. Un home fa flautes d’una canya de pescar.

Un camí sinuós amb clapes rodones. Les flors de plàstic mai no es marceixen. Una casa, com més buida més moderna. La secretària camina com al jardí de casa, a saltironets.

Dormir en una casa és còmode i envejós. Una casa plena de renous i d’incomunicació. Un aparcament etern amb un captaire de passetes. Un encenedor automobilístic damunt l’asfalt.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *