Però també agrairíem poder-nos riure d’ altres religions, com l´Islam. Fóra possible, això?. Estem preparats i, sobretot, estan preparats els fidels per assumir el risc de viure en democràcia?.
L´ ISLAMISME, UN NOU TOTALITARISME?
D’ entrada, una puntualtizació: no és el mateix Islam- conjutn respectavbel de creences adoptades per milions de persones que islamisme, igualment a que no és el mateix un cop d’ aire que la grip.Assistim, certament, a l´eclosió d’un nou totalitarisme que inclou neocomunistes, moviments musulmano-palestins units pel fanatisme, l’ antisemitisme, la nostàlgia estalinista i una mena de nacionalisme català que, amb aquests estranys companys de viatge, deslegitima el moviment d’ alliberament nacional radical.
Segurament hi ha alguns senyors i senyores que es deuen sentir còmodes amb aquests grups, ja que, si més no, hi coincideixen en la defensa de règims dictatorials com els de Castro o Chávez, que continuen rient les gràcies de Rússia o de la Xina- i, perquè no, de Corea del Nord- i de tot allò que és, alhora, po-àraboislàmic, anti-americà i anti-jueu.
Aquesta gent solen parlar d’ “islamofòbia”- sense tenir en compte que es pot criticar l´Islam i qualsevol altra religió o ideologia, tot respectant les persones-. Ves per on, els nostre “pijo-progres” (incloent algunes feministes despistades) ara troben totes les gràcies “multiculturals” a un Islam que, tal com el coneixem (i no com caldria que fos), és terriblement misògin, fatalment homòfob, profundament antidemocràtic, anti jueu , antioccidental i totalitari. Però la legítima crítica ofereix un costat fosc i dramàtic: dir que els bisbes espanyols són franquistes no m’ ha de suposar – a diferència dels altres- cap fàtua, cap asssasinat contra un “infidel” o cap “martiri”. O cap qualificatiu de “cristianofòbic”.
En tot cas, els del programa “Polònia” no s’ han d’ amoïnar: per més que es fiquin amb el papa (i no amb algun imam), és segur que estan còmodament sans i estalvis; cosa que, sense dubte, no passaria, si al programa- en estricta justícia- s’ hi parlés també d’ Al.là en clau humorística. Mentrestant, tos estem sotmesos a una censura inoïda i un atac a la raonable llibertat d’ expressió a causa de la interpretació fonamentalista i pre-medieval (que, per desgràcia, és quasi l única que coneixem) d’ una religió invasiva i prepotent…tant com el cristianisme, però almenys aquests, si més no ara, no posa bombes en nom de Déu i forma part- com altres aportacions, de la nostra cultura. Mentrestant, professores i professors, escriptors i assagistes, humoristes i dibuixants, polítics, dones i homosexuals, amazigs i kurds, dissidents islàmics i coptes, “infidels” en general- i fins els animals domèstic,s les rates o els dibuixos animats- hem de viure el terror islamista de la persecució i, si s’ escau, el degollament o la bomba.
És això una “excepció cultural”, com diuen alguns pijo-progres?. No és, més aviat, una follia totalitària?.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Crec que no tothom, en aquesta societat, riu amb el Papa Ratzinger de Pølonia. O com a mínim, si riuen, no ho diuen. Ja sabem com funciona això de la doble moral. Però sé de gent que es queixa de que es ridiculitzi aquest símbol religiós i consideren que es una falta de respecte. Si els líders religiosos no poden ser ridiculitzats o satiritzats, que no sona tan lleig, perquè hauríen de poder ser objecte de sàtira els polítics. Que no son representants del poble i líders també? No m’agrada fer diferències. Si els creients tenen coses sagrades, que crec que satiritzar no hauria de ser pecat o estar prohibit, els ateus també tenim dret a tenir-ne. Tot i que ja dic que crec que en aquest món hi ha massa coses sagrades que no hauríen de ser-ho i d’altres que no ho son haurien de ser sacralitzades. Però aquest és un altre tema.
Crec que cap religió hauria de tenir més drets que d’altres. Cap religió hauria de creure’s més especial o més autèntica que les demés. Però és clar, les religions, existeixen i es reafirmen negant totes les altres, no? Potser si que hi ha religions més respectuoses que no son tan integristes com la Islàmica i la Catòlica. Aquestes dues haurien de fer un esforç per entendre’s i respectar-se. I en qüestió de drets i deures, de respecte i de maneres s’hauria d’anar a una. O tots moros, o tots cristians. Després, individualment, que cadascú pensi el què vulgui
Aquest només foten canya als de casa i no tenen cullons d’ això, és l’ expressio mes significativa d’ AUTOODI que avui hi ha a catalunya i a més a més no tenen cullons.
Si veieu sovint els gags del Papa a Polònia haureu vist que més d’una i de tres vegades han aparegut imans islàmics força ridiculitzats, enfrontant-se al Papa, fins i tot en un joc de Play-Station on lluitaven i sortien escaldats. Per tant, defenso el Polònia en aquest cas, però si es cert que encara ens costa molt tractar les altres religions amb normalitat, i això inclou criticar-les amb respecte però sense manies. De tota manera, igual que respecto als cristians de base també cal dir que hi ha un islam tolerant i obert, no tot és integrisme.