És cert el que escriuen als mitjans espanyols i el que creuen els nostres exquisits "cosmopolites", que el català ens fa ser provincians?.
EL CATALÀ FA SER INTEL.LIGENTS
A la premsa s’ ha publicat que la comarca de Catalunya on els alumnes han obtingut un grau més alt d’ èxit (del 96/%, enfront de la veïna
el Pla de l´Estany, amb un 16% d’ emigració-, amb menys del 80 %, o del 87% com a mitjana catalana, és a
la Garrotxa. Justament a la comarca maleïda pel dit acusador del “tete” Maragall, el conseller de casa bona que ha lamentat que els estudiants d’ questa comarca no dominen l´espanyol. Sortosament, doncs!. Les dades de la Garrotxa confirmen el que ja sospitàvem, i que van la direcció contrària del que sostenen certs socialistes exquisits. Més grau de catalanitat i de competència lingüística en la nostra llengua, equivalen a més nivell cultural i educatiu. Com a docent, poc donar testimoni del mateix: els meus alumnes de l´Escola de Turisme i Direcció Hotelera de
la Universitat Autònoma, si procedeixen de medis més catalanitzats, no solament tenen més competència lingüística, sinó també que solen tenir graus superior de formació. Naturalment, aquí hi ha factors de caire sòcioeconòmic, ja que, malgrat, tot, les oportuntitats no són iguals per a tothom, ja que la desigualtat comença al si de la família, tot i que això també passa amb els catalanoparlants. Amb tot, també haig de dir que, en tots els casos, el nivell de coneixement, tant escrit com parlat, de l´espanyol és superior al del català (inclosos els alumnes catalanoparlants). A més , els referents, criteris político-geogràfics etc. de la major part d’ alumnes són clarament espanyols- cosa que fa qüestionar el sistema educatiu català-. No saben que Catalunya és una nació, ni el fet que fou un estat independent- als exàmens , en un tema de cuina medieval, em solen posar, per exemple, que Francesc Eiximenis era “espanyol”-, solen ignorar l´existència dels països de llengua catalana i utilitzen expressions del tot rebutjables com “Llevant”, escriuen els topònims valencians en espanyol i, per descomptat, solen confondre nació amb estat, segons els més típics paràmetres espanyols. A més
el grau de competència o, simplement, de coneixements bàsics d’ altres llengües és mínim, començant per l´anglès i continuant pel francès, l’ italià o el portuguès (del tot desconegut).
Tornem a la primera qüestió, que es relaciona amb la competència- del tot imprescindible avui- amb l´ anglès, l´ única llengua “oficial” a tot el món (la resta, del català a l’ espanyol i el xinès, són llengües regionals): una notícia recent ens diu que la fabulosa capacitació per la
informàtica per part dels indis han tingut lloc als estats on només han acceptat la llengua pròpia i l´ anglès, rebutjant per tant l´ hindi- és a dir, l´ equivalent retardatari de l’ espanyol-. Exactament el que fan als països més avançats d’ Europa, sigui a Flandes o a Finlàndia. Quan comprendrem que a Catalunya, el que ens fa internacionals i competents és el català i l’ anglès, no llengües estatals imposades?. Qui són els “aldeanos” i “provincians”?.Al capdavall, per a les coses essencials, no importa la quantitat dels “quinientos millones”-, sinó la qualitat: encara que els president de
la Real Academia de
la Lengua Española sostingui que cal exterminar el català i la resta de llengües d’ Amèrica perquè són inferiors- cosa que, altrament, solen creure la majoria d’ espanyols-. Ja ho va dir el rei: la superioritat de la “lengua del imperio”, o l “lengua común”, expressió feixista emprada pel PPOE i els intel.lectuals espanyols- fa que mai no s’ hagi imposat: catalans, valencians, balears i americans l´hem adoptat per les ses intrínseques i meravelloses virtuts. Doncs bé, la prova del cotó, compareu el nivell sòcioeconòmic dels Estats Untis, que parlen anglès, o dels petits països caribenys que també l´utilitzen, amb el de l Amèrica llatina on es va imposar, també, l´espanyol per la força de les armes-. Dit això, com més llengües sapiguem i parlem, inclòs l´espanyol, millor: però primer el català i després l’ anglès- que ens comunica amb el món- i ara no és així. L´espanyol ens “aldeaniza”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo que vols qu’et digui, sou basc i, com a la majoria dels bascos, el català em sembla un vulgar dialecte de l’espanyol. He après el català necessari per a comunicar-me en dues setmanes (i immensió lingüística de 5 dies) i, la verdat, no he mai vist una llengua amb un misteri tan reduït. Et puc assegurar que si intentes aprendre el basc, pots emprar-hi anys i no assolir un nivell acceptable.
I potser, no creus que sigui basc, beraz, tartetxo bat idatziko dizut euskaraz, ea hitz bakar bat ulertzeko gai zaren (i doncs t’escriuré un troçet en basc, per veure si ets capaç de comprendre-ne una sola paraula 🙂 ).
Basta de dir bestiesses que l’espanyol es una llengua d’aldeans. La distància entre dos dialectes bascos extrems es similar a la distància entre l’espanyol i el francès. Però el català és ridìcul: en treus qualques o-s i qualques e-s del castellà i ja en tens el 90%. I l’andalús profond es més divergent de l’espanyol qu’el català i no diguem res del valencià…
I desprès, esteu tot el dia contra la tercera hora del castellà, que igual als pobres nens no aprendren bé el català. Patétics… Almenys, aprendreu el basc, que això si que es una verdadera llengua.
Segi aurrera zuen noragabeko bidaian, ea noizbait mundua liluratzen duzuen zuen super hizkuntzarekin, kar, kar.