Pa amb all, pa torrat amb all, torrada amb all…per a alguns encara un esmorzar deliciós. Per a altres el nom, també deliciós, d’ un blog.
ROSCA AMB ALL
Jo soc dels molts catalanets i "pancatalanets" (de Salses a Guardamar) que encara avui per esmorzar (si estic a casa, és clar) menjo una torrada de pa de pagès , ben fregada amb un all (morat, de Banyoles o espanyol, de La Pedroñera, igualment bo). O una deliciosa rosca(però sense all), si estic, per exemple, a
la residència Rector Peset, ja que ho ofereixne al desdejuni. A risc, és clar, que, com diuen els nordamericans “one garlic a day keeps everybody away” (un all al dia manté tothom allunyat). Als Països Catalans-i, de fet, a tota la Mediterrània-, però, som addictes a l’ all, i no necessitem ni píndoles ni perles incolores,inodores i insípides cm les alemanyes, venudes a
la farmàcia. La fórmula és ben senzilla: una llesca de pa de pagès (si se’n troba), un pols de sal- Roca, de Guérande o de Maldon, si ho voleu fer més gurmet i si en trobeu, encara molt millro, l’ aèria “Flor de sal” d’ es Trenc, Mallorca- l’ oli, aspecte fonamental- extraverge premsat en fred de Siurana, de les Garrigues, de Calaceit , de Sòller, de l’ Empordà, de l’ Ebre, valencià… El que passa és que dir que som addictes a la torrada amb all potser no queda ni elegant,ni té glamur, ni és gaire ben vist. I, en canvi, si dieu que endrapeu una “bruschetta” (pronucieu “brusqueta”) us aplaudiran pel vostre bon gust i el vostre cosmopolitisme. La bruschetta és un entrant italià que s’ ha fet famós a tot el món, dels Estats Units a Austràlia, seguint el camí de l’ emigració i de
la pizza. En la versió del Làzio (Roma) i dels Abbruzzi no és més que la nostra torrada amb all.La mateixa torrada s’ anomena fettunta (llesca untada) a
la Toscana. Al País Valencià és la rosca o rosqueta. I a
la Catalunya Nord- el “pa amb all”- pa torrat que ara es ocnfon amb el pa sucat amb tomàquet o el pamboli, que no és el mateix- De fet, la llesca de pa sucada amb oli pertany a tots els països productors d’ oli
d’ oliva, de Portugal a Provença (pan bannhat o pa banyat) passant pel nostre. Una llesca primitiva que al trull, molí o tafona se sucava en la gerra de l´oli novell, normalment torrada, i la qual, més tard, va derivar cap al “pambtomàquet” (jo ho escriuria així) el hobz biz zeit de Malta (que vol dir el mateix que a Mallorca, “pamboli”, i és el mateix. Per cert, el nom de rosca o rosqueta valencià, vindria del pa (rosca), o de torrar-lo o rostir-lo (“rosta”)?. Repetiríem el cas italià?. “Bruschetta”, i altres noms similars, fan referència al pa rostits o torrat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ací la fan amb l’all i l’oli i una muntanyeta de trossets xicotets de tomàquet a sobre. Quan em veuen refregar el tomàquet al pà els sembla d’allò més exòtic. Jo trobe que és molt més pràctic i més còmode per menjar, amb la bruschetta acabes o fent servir cuberts o agafant els trossets de tomàquet amb els dits. Hi ha també les friselle (a la Puglia), que són rosques seques (biscottate) que es fan revindre amb aigua i s’adoben amb all, oli i tomàquet, sembla que era menjar de mariners.
Reciclar el pa s’ha tornat complicat des de que vivim sota la tirania del pa industrial, indigerible al segon dia (per què queda tan tou, quan en realitat s’hauria d’assecar?). Ara, una bona torrada amb pa, oli i sal és per a mi el millor minimalisme que es pot fer a la cuina.
Ja ens faràs saber, Jaume, on el trobes el bon pa de pagès, perquè sovint em sembla que és amb Plató allà al món de les idees.
Curiosament, l’oferta s’ha diversificat i hi ha, si més no a ciutat, moltes més menes de pa que no pas fa vint anys. Però la seva qualitat mitjana ha perdut molt i molt.
El millors pans que he tastat són els alemanys i els de Galícia. A casa nostra, malauradament, has d’ensopegar amb la fleca bona per trobar-ne de ben fet.
Gràcies per mencionar el pamboli de Mallorca, l’oli de Sóller i la flor de sal del Trenc i s’Estalella. Aqueixa sal, que aquí en diem sal de cocó, anem a aplegar-ne els estius al llindar de l’eixida del sol per a no passar calor. Llavors deixem que eixugui al sol a un pedaç de cotó i la desem en flascons de vidre. Una delícia "cristalls de sal, com llàgrimes"…