A Algèria i particularment a Orà, s’ hi va establir una nombrosa colònia valenciana, que hi va dur la seva llengua i els seus plats.
En una llibreria de vell de París, a prop de l´església de Nôtre Dame- de Nostra Dona, com es diria a l’ Edat Mitjana- hi vaig trobar un curiós llibre amb un ex-libris d’ un metge parisenc amb el títol no menys curiós de les Trésor de la cuisine du Bassin mésditerraneéen par soixante-dix médecins de France. El tema era relativament interessant- de fet, la cuina mediterrània pot prescindir perfectament de dietes i de prescripcions mèdiques-, però em vaig decidir adquirir el llibre pel que fet que incloïa un pròleg del Gran Pròsper Montagné (Montanhé), el gran cuiner ocità clàssic que sempre he admirat. Per cert, que el llibre, del segle passat, és editat pels laboratoris del doctor Zizine, que sembla un nom de pel.lícula còmica. Espigolant entre els textos mèdico-gastronòmics- alguns mostrant, malgrat el títol, un profund desconeixement de les cuines mediterrànies- me n’ ha interessat particularment un del doctor Leroy de París- del qual, és clar, no en tinc cap data, però que suposo que és un “pota negra”. És a dir un francès d’ Algèria, que diu el següent: “cuscús, arròs a l´espanyola (són) dues receptes del país oranès, dos records d’ infància. S’ associen per mi a la imatge de la gran cuina plena de llum”. La dada a retenir és l’ “arròs a l’eespanyola”, que no és més que la Paella valencina.l. En efecte: a Orà s’ hi va establir una nombrosa colònia valenciana, que parlava en la nostra llengua i hi va aportar els seus plats i begudes: la Paella, la Mona, la “melsa”, l´anís…Tots ells els trobem en els llibres de cuina “pota negra” i la Paella, fins i tot, apareix als receptaris de cuina algeriana com un plat propi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
… i molt, aquesta notícia. Com sempre, i encara que no tinga res a veure amb el contingut estricte del post, els catalans del nord ens passeu la mà per la cara. Sempre passa igual: tothom es queixa, per ací baix (“tothom”vol dir la gran majoria d’habitants de la conurbació de la capital, al cap i a la fi la gran majoria del cens, ai las!) de “l’imperialisme català” -què et contaré que no sàpies?- però sou vosaltres els qui us preocupeu per tot “lo nostre” (com deia una campanya manicomial de la, per sort o per desgràcia -aguarda els qui han vingut al darrere!- molt depauperada Unió Valenciana). Molt de “vicentinisme” analfabet -el que fa anys ficava bombes als cines on s’estrenava “La portentosa vida del pare Vicent”-; però els sermons de sant Vicent s’hagueren de publicar a l’editorial Barcino. Molt de “mos volen furtar la paella”, i apostaria la mà dreta que cap dels blaveros cerrils coneixien la dada que ens comuniques. Moltes boques plenes del “Tirant”, però si no fos per Riquer i Hauf encara estaria l’incunable per editar…. Quin País!
He estat uns dies sense entrar al blog, perquè els darrers temps els he dedicat a muntar amb els meus escassos alumnes de “valencià” un recital sobre textos de la Rodoreda. Malgrat això, sàpies que me n’he fet lector habitual. Crec que el proper muntatge pedagògic el faré sobre els teus textos, si no et sap greu: val a dir que, com que no en traurem profit econòmic, molt difícilment et podrem pagar drets d’autor. No obstant, si mai passes pel port de València ciutat, on hi ha el centre per al qual treballe, tindràs paella!
Salut i endavant. I moltes gràcies de nou.