BONA VIDA

Jaume Fàbrega

4 de desembre de 2007
4 comentaris

Festes/CUINA DE NADAL: MALLORCA

Com celebreu el Nadal?. Aquí comencem per algunes tradicions de Mallorca Digueu-hi la vostra.

PLATS DE NADAL
"Cada cosa a son temps, i a Nadal,neules"La festa de Nadal és la gran festa d’ hivern i, com arreu del nostre espai gastronòmic, se sol celebrar , a taula, d’ una forma superba. I, potser, enlloc com a Mallorca no hi trobem uns plats farcits tan sumptuosos i esplèndids, dels del Fiambre de Nadal, el cap de senglar i altres, fins a l’ aviram o la porcella rostida a forn o humida (a la cassola). Destaquen els plats a base de gall dindi (indiot o indiota): Arròs amb indiot, Escaldums, indiot farcit, amb papo, amb fruites… De les postres destaquen les neules planes -que es fan servir per a la decoració- i també per elaborar exquisits torrons casolans- d’ ametlla, de vermell d’ou, cuits…- i diverses menes de Coques de Nadal, amb patata, raïssones,bambes i altres.Per beure, cava (que s’ elabora a l’ illa) i els superbs vins dolços mallorquins, del moscatell a la malvasia.Fiambre de gallinaCanelons
Escaldums
Indiota farcida
Capó amb farciment dolç
Frit de matances (de porcella).
Porcella de NadalPorcella al fornTros de porcella al forn
Enciam d’ hivern
Torró d’ametlla
Coca de torró
Coca bamba
Prims (coques de llardons)
Llet d’ amella

  1. Amb aquest assortiment m’has fet venir ganes de passar un Nadal a Mallorca. Hi ha molts plats dels que descrius que no he provat mai. Però m’agraden tots només de veure’ls escrits.
    Gràcies!

  2. Cada vegada sento més gent que acostuma a encomanar els àpats d’aquestes festes als restaurants. Les famílies creixen i ja no hi han ganes de cuinar, pel què es veu. És preferible encarregar el menjar o anar tots plegats al restaurant.
    A casa, ja fa molts anys que celebrem el Nadal de la mateixa manera. i és que la meva tieta Teresa és una GRAN CUINERA!!!
    El menú sempre és el mateix, amb 33 anys que tinc, no ha patit ni una sola variació:
    * olives negres i patates Coromines per quan anem arribant
    * l’escudella, amb aquells galets grossos i generosos
    * la carn d’olla, moment on sempre hi ha la pregunta de rigor
    – què et posos Montse? a mi pilota, orella i butifarra blanca, però negra no
    – jo vull una mica de tot-diu el Víctor
    – jo només pilota (la meva mare menja sempre com un ocellet)
    * després una mica d’escarola i branques d’api, per "netejar"
    * i després….el plat fort!!! el capó farcit amb prunes i pinyons
    * després arriben els torrons, que sempre mirem de comprar-los en alguna pastiserría de Badalona, per no oblidar les nostres arrels
    * quan ja ens han baixat una mica totes aquestes suculències, la tieta Teresa treu la safata amb pinya i altres fruits tropicals

    Per mi, l’àpat del dia de Nadal no té preu. Penso que aviat hauré d’aprendre d’ella, per poder fer el relleu generacional i així, evitar-me en un futur, haver d’anar amb tota la familia al restaurant el dia de Nadal.

    SIL

    PD. Jaume, ens veiem al màster! ens veiem a Vic!

  3. A ma casa, a la Ribera del Xúquer, parlar del dinarot del dia de Nadal és parlar de "putxero". El putxero de Nadal, ben complidet, amb la seua cansalada, el nap, la xirivia, la pilota (mmm…), el peixet de la vedella, la carn negra, la gallina, uns cigrons que es desfan a la boca, creïlla… i el brou amb arròs. Després, una bona taronja, wasintona si pot ser. Per acabar, torrons de Xixona, d’Alacant i de gema. A Carcaixent tenim un artesà de Xixona que fa uns torrons espectaculars. Les postres regades amb mistela de Xaló.

    L’altre dia gros a ma casa és la nit de Reis. Els meus pares preparen un sopar gelat que es basse en entrepanets dels forn Cervantes (pa assaonat i mollut) d’esguellada de pimento, albargina i "abaetxo" o de moixama, formatge blaquet d’Albal o la Llosa i tomato ratllat (el que ací diem, a la catalana).

    Abans, quan ens reuniem a casa la meua iaia, el menu invariable era la "carn metxà". Una tros de carn farcit amb carlota i ou dur. Però d’axò fa tant de temps que no recode ni el gust.

    Per cert, "El gran llibre de la cuina de les àvies" s’ha convertit en el meu llibre de capcelera. Un llibre interessantíssim, que dona plaer tant al llegir-lo com al degustar les receptes que porta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!