BONA VIDA

Quan algú, per defensar-se de la tebior nacional, diu que és “cosmopolita o “ciutadà del món”, gairebé segur que és , simplement, un espanyolista.

CONY, EL PARE JONY!

El “padre Jony”- s’ ho fa dir en castellà, i, només faltaria, s’ ha de dir “Yoni”, no és pas català, faria pagès- és un mossèn catalanoparlant (es diu Joan Enric Reverté i és de Castelló, on parlen més bé el català que a Barcelona) que crec que té una parròquia al Priorat, i que s’ ha fet força famós com a cantant de rock. Ja porta dos discos al mercat, i té una pàgina web i sovint concedeix entrevistes. En una de recent apareguda al dominical  del “Diari de Girona”, en preguntar-li el periodista si s’ identifica amb algun partit, ens diu, categòricament,  “sóc apolític” . El mossèn crec que la vessa: els sets anys d’ estudis al seminari crec que li havien d’ haver donat un cervell més ben moblat- que per, per altres, coses, no dubto que l’ hi té-(tot que la meva àvia pagesa, afirmava que els capellans estudiaven 14 anys, “set el bé i set el ma”). Tornem al prevere-rocker: diu que és apolític- hi ha algú que ho sigui o que, simplement, ho pugui ser?-, però ens dons dues pistes per saber que, categòricament, no ho és, ben el contrari. Pren partit, per exemple, cantant en espanyol- la llengua dominant i imposada-, i, utilitzant el llenguatge de la seva església, no es fa solidari amb la llengua pobra, menystinguda i perseguida, que és la catalana. Jesucrist, en canvi, tenia clar els drets de les llengües: parlava arameu, que era la seva, i en aquesta llengua va dir “talita cumi” a un jove d’ aquesta llengua i igualment foren en la llengua materna les últimes paraules a la creu, tal com explica l´Evangeli. Però el sacerdot cantant ens dona una nova pista: el periodista li diu si “combrega (mai tan ben dit!) amb totes les idees de la Conferència Episcopal Espanyola, i el rocker levític diu que “No, però tenim la mateixa fe amb Jesucrist i els mateixos ideals de vida cristiana”. Suposo que vol quedar bé amb tothom, però aquesta celestial ambigüitat és ben bé una definició política: hi podríem afegir, perfectament, que també Franco compartia la mateix fe en Jesucrist i els mateixos ideals de vida cristina (i, amb l´ajut inestimable dels representants vells i nous de la Conferència Episcopal, els volia imposar a tothom a sang i foc). És clar, el mateix Franco, parlant amb un adepte al règi,, li va fer el segúent comentari: “joven, haga como yo, no se meta en política”. Ben  igual que el Padre Yoni, que tampoc- segons afirma- no es s fica en política. Ni tampoc- faltaria més, a través de la seva fundació (amb un episcopal nom en espanyol) o en la seva pàgina web, on es declara “ciutadà del món”. I ja sabem que quan algú diu això, endut per un suposat afany cosmopolita de beneficència universal i “apolítica”, està proclamen el seu anticatalanisme: no he vist mai cap d’ aquests “cosmopolites”- siguin pijos o capellans- que renunciï a la nacionalitat espanyola, i és clar, això sempre t’ ho solen dir que els parles del català. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!