Isaac Peraire Soler
Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...
Avui és notícia altra vegada la història de la matança més gran ocurreguda a Europa després de la 2a Guerra Mundial. La massacre de Srebrenica. Quan al finalitzar la 2aGM tot el món es va congregar a què no es podia tornar a repetir quelcom semblant, ningú esperava que apunt d’entrar al segle XXI tornés a passar, i tan aprop! I no parlem ja d’altres indrets del món… La meva qüestió sorgeix quan penso perquè ningú va fer res per evitar-ho. La intervenció de l’OTAN o les Nacions Unides va fer-se esperar massa¿? Ara, Sèrbia justifica allò dient només que era qüestió de que estaven en guerra civil i que era cosa de les diferents ètnies que convivien (¿?) en el mateix territori (?¿). No tinc ni idea de quines són les solucions, ni si la determinació del Tribunal Internacional de Justícia (depenent de l’ONU) és molt mancada del què es mereixen víctimes i culpables. Cal aclarir-ho tot, i sobretot (com diem sempre) que arreu del món es persegueixin situacions com aquesta. No ho oblidem. Això va passar a Europa; no fa pas tant. Srebenica, mai més. (per saber-ne més, continua llegint…)
Per conèixer una mica més el tema…
la web dedicada a les víctimes de la matança, i que porta per títol Srebrenica, la vergonya d’Europa (d’allí he copiat el títol d’aquest post)
un informe en el que s’hi inclouen explicacions excepcionals del què allí va passar, i del què es recomana a fer i seguir. Va ser redactat el 1995 mateix. Clica aquí. N’aconsello la lectura. És sobre la situació dels drets humans en el territori de l’exioguslàvia, referint-se concretament al tema en qüestió i una interessant explicació. Fet per la comissió de Drets Humans de les Nacions Unides.
i des de Vilaweb hi ha, entre aquestes coses que us he linkat directament, altres informacions interessants.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!