Isaac Peraire Soler
Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...
"Un home és més fort quan reconeix la seva feblesa", dèia Honoré de Balzac. Ahir els espanyols ens van fer una demostració de la seva feblesa, de la seva covardia. Ahir es tramitava al Congrés la Llei per a la memòria històrica. Entre nosaltres, aquesta llei fa riure. No condemna el franquisme ni inclou l’anul·lació dels judicis sumaríssims. Ja fa riure de per sí que fins trenta anys després de la mort del tirà no s’hagi promogut una llei en aquesta línia, però que sigui d’un perfil tant baix com la presentada pel govern Zapatero fa llàstima i fa pensar en com en són d’especials els espanyols. (Segueix llegint…)
Aquesta llei va rebre el rebuig de grups polítics (Esquerra, IU-ICV i el PP -evidentment per motius ben diferents-) però també de grups socials. Per cert, CiU ha permès la seva marxa endavant amb la seva abstenció, i em ve el cap la frase aquella que en castellà diuen "quién calla, otorga".
Jo trobo molt greu que Espanya mai hagi demanat perdó pel franquisme (Alemanya sí ho va fer per l’holocaust, per exemple). Però encara és més greu que trenta anys després encara n’hi hagi que no el condemnin ni el reconeguin com a una etapa negra de la història de l’Estat. I per acabar-ho d’arrodonir, permetem que aquests mateixos franquistes, estiguin amb responsabilitats i portant l’agenda de la vida política de l’Estat. A un lloc normal, això no passaria.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ahir a la pàgina web d’esquerra a Torrelles de Llobregat (http://www.esquerra.cat/torrellesdellobregat) es va publicar un escrit sobre la memòria històrica.
Perdoneu els altres 2 comentaris incomplerts, se’m ha anat l’Intro
Isaac! Estic totalment d’acord amb el teu escrit. Vivim en un estat de vergonya on passen coses com aquesta…
Sobre el què dius de CiU, què vols esperar dels hereus de la Lliga? Són els primers a parlar de país i a criticar l’eix esquerra-dreta, però en el fons ells ho tenen clar i així ho demostren a cada pas.
P.D: No sé si t’ho havia comentat mai, però l’any passat havia d’estar en una excavació d’una fossa de la Guerra Civil, per desgràcia, no es va trobar res en els primers dies i em van dir que s’anul·lava l’excavació dos dies abans de que em toqués anar-hi.
P.D2: Tranquil que renovaré el meu bloc però des de casa no puc perquè el pc no em xuta gaire fi.
Salut!
Ara no. No hi estic d’acord. La covardia és una aparença. Aquesta Llei és un càlcul molt ben orquestrat. És un càlcul típic de les essències espanyoles. La proposta socialista és l’ostentació i el blindatge dels equilibris espanyols: per un costat serveix per poder dir que a Espanya a més de perseguir els criminals d’arreu del món també s’administra justícia compensadora per als qui van ser víctimes de la violència franquista.; per un altre costat s’evita obrir la capça de pandora espanyola de les responsabilitats de l’exèrcit com a institució que a més encarna les essències del projecte espanyol secular; i finalment ha de permetre tancar el tema més ben tancat de com està ara.
.En aquest darrer punt és on hi ha discrepàncies entre el PP i el PSOE. Més enllà de les diferències tàctiques i d’oportunitat electoral, el PSOE té una actitud molt més sàvia que la pròpia del PP sobre el tema, però el PP amb la Llei que veiem covarda hi guanyarà tan en l’erosió dels socialistes com en aconseguir que finalment sigui impossible tornar-ne a parlar en trenta anys, que és un objectiu espanyol de primera magnitud, perquè els èxits de les conquestes dels militars es pretenen mantenir, simplement per la via de la negació que aquesta llei els facilitarà. Les impostures espanyoles s’amaguen en una tela d’aranya hàbil, i de moment la política de conquestes tributàries que encarna Espanya continua agafant vint o trenta anys d’empenta.
A mi em costa de pensar que els polítics catalans no ho denunciïn tot plegat. No solament els de CDC amb la seva actitud tèbia i negociadora amb l’aranya antidemocràtica, sinó també els d’ERC que s’agafen solament en el que és accessori i no denuncien l’abast de la jugada socialista.
Amb aquesta llei els espanyols pretenen agafar una certa avantatge en un front que nosaltres per la nostra llibertat podíem i encara podem utilitzar a escala internacional. El front espanyol en aquest camp era d’una debilitat extrema i nosaltres no fem res i ara simplement el reforcen una mica. És possible que CDC acabi ajudant a fer més fort aquest flanc espanyol on les impostures de la democràcia espanyola i de la seva política premoderna quedaven més al descobert.
Els espanyols no són uns covards, són uns polítics savis i nosaltres, els catalans, som la innocència extrema.