Isaac Peraire Soler

Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...

20 de març de 2007
2 comentaris

Ni avui, ni mai, no calen més comentaris

                

  1. Em sap greu fer-te el meu primer comentari en aquest post, un post emetent un clam vers la guerra, l’exponent recòndit repugnant de tota societat quan arriba a les beceroles de les mans i la lluita per resoldre conflictes.

    No obstant, dir-te que d’un temps ençà et visito sovint, diàriament. Enhorabona pel bloc i ànims!

    Avui Isaac, uns dormiran calents i amb un somriure esbossat d’orella a orella mentre d’altres encara es preguntaran per què els hi ha tocat viure una situació adversa, vinguda pels magnànims de fora i que s’ha esmicolat fins les entranyes de les seves vides.

    Una abraçada!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!