Aviso que escric just després de veure el Lipdub històric i de rècord, i estic en estat avançat d’emoció. No m’imaginava, de veritat, que podia sortir tant i tant bé. No vull semblar exagerat (que a vegades en sóc), però és impressionant. Molt emotiu. Mirant-lo, entre llàgrimes d’emoció, les ganes de treballar pel país, per la nostra gent, per la llibertat, per la justícia social… es multipliquen. El compromís es fa més gran. Uns minuts més tard d’haver-lo mirat, i comentant-lo, encara l’estic païnt.
Seguiu llegint i mireu-lo, clicant aquí.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Vaig estar en un poble de l’Alt Camp en una xerrada sobre el procés d’independència. S’hi va congregar la gent que havia treballat per la consulta independentista. Van obtenir un 40% de participació. Gent conscienciada… però que tenien por. Totes les preguntes a l’Hèctor Lòpez Bofill traspuaven por: que si els espanyols faran això, que si la seva constitució no permet allò… Vaig quedar parat! Conscienciats, però a l’hora de donar el pas definitiu apareixien tot d’obstacles. Què faran quan hagin de votar? ¿Preferiran els autonomistes que no desvetllin els seus fantasmes interiors? A més de cridar, cal votar independència.
Felicitats als que van preparar el Lipdub per la independència. És que la gent de Vic…!