Isaac Peraire Soler
Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...
Vaig mirar el nou programa coproduït per Televisió de Catalunya i titulat l’Europa Rebel -se’n va emetre el primer capítol abans d’ahir-. Una sèrie documental de divulgació sobre alguns dels moviments socials que van aparèixer entre els anys 60 i 70 en contra de l’ordre establert.
Tractaran temes com les nuclears, el moviment gai, o la pau. El primer torn va ser pel feminisme. La veritat és que malgrat que no em va desagradar, em va decepcionar una mica. El títol del programa em donava una altra perspectiva. Tot i això, a partir de l’experiència d’un grup de dones sueques (al documental en sortien dues) es podia imaginar que en altres llocs havia succeït el mateix una mica més tard (però clar, s’havia d’imaginar). (segueix…)
|
Semblava més enfocat a despertar l’interès de l’espectador en saber què carai havia passat a les vides d’aquelles actives dones, que no pas en esbrinar el rerefons del feminisme, els seus objectius i les conseqüències que tot plegat va tenir, i té ara. Bé, tot i així, l’experiència d’aquell grup de dones (les vuit) és prou interessant i la lluita que van suportar no és gens menyspreable. Eren molt joves i actives, amb força i empenta. Si un home és tossut, la gent l’etiqueta d’home tenaç; si en canvi una dona és tossuda, és una emprenyadora. Un home políticament actiu és un conscienciat, una dona políticament activa és una histèrica. Aquesta explicació que va donar la protagonista del documental (perdoneu, no recordo el nom) em va despertar curiositat. I és que penso que en certa mesura (per no dir en gran mesura) a casa nostra encara es dóna. Una mostra que aquí anem uns quants anys enrere dels suecs. |
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si una cosa esta bé, es la polla. En canvi si esta malament es un conyas.