Isaac Peraire Soler
Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...
No tinc dades ni estadístiques a mà. Però l’Eix Transversal és un mortuori.
Si bé és cert que hi ha imprudències, que massa sovint fem l’animal al volant del cotxe, que no vigilem prou, que ens arrisquem (jo el primer!)… penso que el disseny de les carreteres és molt important també. Hi ha carreteres més segures que d’altres, o més propences a tenir accidents.
L’Eix (una via clau pel desenvolupament del país), ja va néixer coix. Des del primer dia que van notar-se deficiències. Així doncs, què esperem a intensificar-ne la reparació? Si us plau, que sigui per fi una prioritat absoluta el seu desdoblament! S’ha iniciat, sí, però a ritme molt lent. Quantes morts més haurem d’aguantar?
Al Lluçanès, en portem una mala ratxa de joves que han deixat la seva vida anant dins el cotxe. Dos, han estat en diferents punts de l’Eix.
Aquesta nit, vaig saber pel facebook que una de les bessones d’Oristà (la Dolors) es disposava a anar a gaudir d’un brillant concert dels Lax’n’busto a Sant Hilari Sacalm. Jo hi vaig arribar, i vaig viure un genial concert. Per culpa de no sé pas què (o sí), ella no.
Un segon, et pot canviar la vida. O altrament dit, te la pot acabar.
Que dura és la vida, hòstia!
* Llegir notícia d’avui.
* La foto que encapçala el post, és d’aquest altre accident.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Impotència, tristesa, desesperació, indignació… no hi ha paraules per descriure els sentiments que provoca una notícia d’aquest tipus.
Quan fa temps que no reps notícies d’una persona i t’arriben aquest tipus d’informacions, t’entra una verdadera desolació. Dolors, et recordaré entre les taules del menjador de l’Institut compartint les petites estones del migdia.
M’afegeixo a totes les mostres de condol envers la família.