Isaac Peraire Soler

Fa ja uns dies que vaig anar a cine a veure "El Orfanato", del director català J.A. Bayona. I em va semblar excepcional. A banda de la remor, inquietud i tensió que et fa tenir tota l’estona (cosa que per mi fa que la pel·lícula sigui un èxit) em va semblar brillant pel fil argumental, per la temàtica trectada. 

Un històric orfanat; una parella que adopta un fill -amb el què això suposa-; un nen que, alhora, està malalt; un projecte de negoci -obrir un centre per a discapacitats-; i un passat de la protagonista que se li menja el present, fruit d’uns fenòmens paranormals i d’uns jocs viciosos que faran descobrir-li el fosc passat d’aquell orfanat que la va veure créixer.

Per últim, uns intèrprets excel·lents. Belén Rueda (que ja m’havia sorprès a "Mar adentro"), Fernando Cayo (per mi desconegut, però fantàstic paper), el nen Roger Príncep i la coneguda Montserrat Carulla (fent el paper de dolenta!), entre altres.

Així que si no sabeu què fer aquest cap de setmana, jo us recomano aquesta pel·lícula.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!