Dimecres. Un bar restaurant de Vic. He de portar uns arxius a un veí d’allà i aprofito, que és un dia que he de dinar sol, per quedar-m’hi a dinar. La noia del bar em prepara la taula. Bon rotllo. Bon tracte. De seguida penso que hi hauria d’anar més sovint, però no ho faig més perquè no el tinc a prop.
Els diaris estan ocupats. Un d’ells, el té el típic home grandot, barbut i fumador de fàries, que esternuda repetidament. Llavors, però, El 9 esportiu del dia anterior queda lliure. El llegeixo a batzegades, però no en faig ni cas. (segueix llegint…)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!