Isaac Peraire Soler

Un parèntesi a mig matí em porta a Cal Dentista. Un parèntesi programat, perquè hi havia trucat unes setmanes abans per a reservar hora. El dia anterior, tot i que la meva agenda ja m’ho havia recordat, de forma molt atenta va trucar una noia per tal que no me n’oblidés (suposo que estan acostumants que a la gent se’ls passa per alt…).
Arribo. “Hola! Sóc l’Isaac Peraire, i tinc hora demanada”. La recepcionista, amb una veu agradable i un tracte impecable, com a les trucades, em fa passar a la sala d’espera. Sona música en català. Un noi jovenàs i degudament enclanxinat seu i llegeix. Una senyora d’uns 50 anys amb ulleres, ja s’ha cansat de llegir i es recolza al seu propi bolso, que té a la falda (el típic bolso negre…). Jo, llegeixo un text que porto de casa, “Mesures de futur per consolidar la pagesia professional“, elaborat per la Unió de Pagesos. Al cap d’uns moments de jo assentar-me, arriba una altra senyora, d’uns 60, que s’assenta al costat de la porta i no es mou ni un mil·límetre fins que la criden. Estem tota l’estona callats. (Segueix…)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!