Isaac Peraire Soler

Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...

3 de novembre de 2006
0 comentaris

Ara, a ballar!

Dos dies després de les eleccions s’enceten els contactes entre els partits polítics que quelcom tenen a dir sobre els futurs pactes per formar govern de la Generalitat.

Avui, toca Mas amb Montilla. Personalment em van descol·locar bastant les declaracions d’ahir del Duran i Lleida que va descartar formar govern en minoria amb pactes externs. Això, al meu entendre, fa més difícil la sociovergència, aquesta mena de gran pacte que sembla afavorir Mas i el PSOE -vaja, sembla no, segur que ho prefereixen-. Veig difícil que el PSC entri a formar part d’un govern presidit per Mas. Tot i això, tampoc és descartable, perquè si des de Madrid dónen ordres, potser els socialistes catalans creuran…  (Continua…)

Per altra banda, la majoria de mitjans de comunicació i contertulis de ràdios i televisions coincideixen en donar gairebé per fet el tripartit d’esquerres. Jo, tampoc ho dóno tan per fet. Considero que la situació generada després de les eleccions debilita la posició dels socialistes i les renúncies que han de fer per reeditar el govern catalanista i d’esquerres crec que han de ser més grans. I això ho han d’aprofitar Iniciativa i sobretot Esquerra, que torna a tenir el poder de decidir si fa president el Montilla (i el salva del seu fracàs).

Per tant, s’han de veure molts factors. Quin va ser l’abast del pacte Mas-ZP. Quin grau d’autonomia té el PSC en relació el PSOE. Quin interès té CiU en pactar amb ERC (i viceversa). I amb quins termes es pot tornar a fer el Tripartit.

Jo, aposto per un govern amb Esquerra, que com ha estat dient tota la campanya és l’única garantia de fer polítiques per avançar social i nacionalment. Per fer-ho, com que encara no pot ser sola, ha de buscar la millor parella de ball. I quan has fet algun ball amb una determinada parella, ja saps quins són els seus defectes i el moment que pot xafar-te la punta del peu, per tant, és més fàcil que el següent ball tornis a fer-lo amb ella, i aquesta vegada puguis apartar el peu quan ja saps que te’l xafarà. No sé si m’explico.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!