Isaac Peraire Soler
Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...
Aquests dies hem pogut tenir una sensació que fèia molt de temps que no teníem. Sentir ploure. I no un ploure normal, espontani. Sinó una pluja suau (en la majoria de les estones) però constant. Una pluja d’aquelles que es filtra a la terra. La gent de pagès estem contents. El terreny fa goig de veure, sembla que de cop tots els camps s’hagin tornat verds i els arbres hagin oblidat la sequera. (hi ha més…)
La passió de la Setmana Santa fa que possiblement la gent estigui tranquil·la -potser és una sensació meva-. Però hi ha una altra remor que ja es comença a notar amb una certa intensitat. Les eleccions municipals. És corrent anar veient als diaris (digitals i impresos) notícies relacionades amb aquesta convocatòria. I fa aflorar a més d’un un cert nerviosisme.
A Prats, les coses estan més tranquil·les que no em pensava. De moment, sembla positiu. I és que com va dir ahir el Toni Nadal a El Temps del TN Vespre, "al Lluçanès, hi plou amb alegria!". Que duri!
PD: si vols apuntar la teva sensació sobre aquestes eleccions, ja saps, aquest bloc pot ser-ne el lloc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!