Isaac Peraire Soler

Ahir. Diumenge. 8 del matí. Prats de Lluçanès. Forgonetes. Firaires. Remolcs. Pagesos. I entitats. A banda dels primers, els altres som gent que no estem acostumats a fer parada. Però la Fira de Santa Llúcia no és una fira normal. La Fira de Santa Llúcia la fa molt més que les parades dels marxant ambulants; dels que diumenge rere diumenge paren al carrer del mercat i dónen vida a un poble i al comerç un dia que a la majoria de llocs és apagat…(continua llegint…)

La Fira va anar acompanyada del bon temps. Fred -com és normal al desembre- però sol, molt sol. Primer l’esmorzar a l’esplanada de Cal Dama, amb botifarra, cansalada i pa amb tomàquet (també all per a qui ho vulgués!). Boníssim. Gran manera de començar el dia. Llavors, preparar la parada que la Colla Gegantera vàrem fer a la cantonada del carrer major amb el Dr Trullàs. Aquest carrer, dedicat a les entitats del poble. Nombroses entitas del poble que van aplegar-se allí per aprofitar la convocatòria i donar a conèixer la seva activitat anual, i al mateix temps, mirar de finançar-la… Sortir el dia de la Fira és una bona manera de fer partícep i coneixedor a tothom d’aquesta normal activitat que duen a terme durant l’any, i de pas, obtenir font de finançament sovint difícil.

El mercat habitual ampliat (molt ampliat) i el mercat del rebost també ampliat, a més de l’exposició de maquinària i bestiar, donaven una vida que va atreure moltíssima gent a Prats. Passejar pels carrers donava gust. Estar a la parada i veure passar la gent, donava plaer.

Cap al migdia, vaig anar a la presentació del llibre "un dia a Prats de Lluçanès", que és el tercer d’una mateixa temàtica, que consisteix en fotografiar durant vint-i-quatre hores la vida del poble. La primera ocasió va ser un diumenge; l’any passat un dissabte; i enguany, un dia laborable (que encara no he descobert). El primer autor, el Jordi Pey. El segon, el Jordi Palau. I el tercer, el Jaume Sangrà. Tots ells coneixedors del poble que aporten des de la fotografia una nova perspectiva del quefer quotidià a la vila.

Tot plegat, una demostració que els diumenges al matí, poden ser molt profitosos i agradables, encara que les nits anteriors no hagin estat precisament de dormir…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!