Isaac Peraire Soler
Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...
La UEFA ha emès un comunicat en el que explica la resolució del cas que va succeïr l’altre dia a Mestalla, a l’acabar el partit entre el València i l’Inter de Milan. El matx va acabar amb un empat, que propiciava la classificació de l’equip txe per a quarts de final de la Lliga de Campions. Però algú va voler que no tot fossin flors i violes. Tot era agradable. Un ambient carregat (la classificació penjava per un fil), això sí, durant tot el partit. Però al final, un David Navarro fora de lloc va deixar anar un cop de puny que va provocar l’ira dels italians i va desembocar amb una tangana d’aquelles a recordar. La situació es va allargar als vestidors. (Segueix…)
La UEFA ha imposat una sanció exemplar. Navarro estarà set mesos sense jugar (no m’ha quedat clar si només a les competicions que organitza la mateixa UEFA, o també totes les altres -ja que la cosa canvia-), i altres jugadors -Marchena i els interistes Burdisso, Iván Córdova i Maicon- també han rebut partits de sanció. A més, els clubs hauran de fer front a una sanció econòmica. Bé, correcte.
La veritat és que hi ha situacions en què els ànims estan molt calents, les persones ens exaltem, la gent ens excitem, fem més viu un sentiment, fem sorgir un temperament augmentat de to. La suma de tot plegat es converteix en violència. I pot desembocar en una situació descontrolada en què tot s’hi val. Els punys i els peus es posen per damunt del cap i de la serenor. Tu piques, jo m’hi torno. Tu t’hi tornes, jo guanyo. Veig que pica, jo l’ajudo. M’adono que fan mal al del costat, jo m’exalto i faig mal a l’agressor. Em converteixo en agressor, ja sóc susceptible de ser agredit, perquè hi haurà el del costat que voldrà una resposta.
Són respostes subconscients que poden desembocar en coses que llavors ja no seran subconscients. Per tant, hem de ser tots plegats capaços d’avançar-nos als esdeveniments subconscients que poden concloure en situacions que faran ser-nos conscients. No sé si m’explico. No pretenc fer una classe de psicologia, ni d’autocontrol ni de res que s’hi pugui acostar.
Si el David Navarro no s’hagués deixat traïr pel subconscient, ara no s’afrontaria a la sanció que pot fer molt mal a la seva carrera esportiva, i en conseqüència, a la seva vida. I això ja no és fruit del subconscient.
Ni en el futbol, ni en altres ocasions de la vida, amb els punys per davant, no anem enlloc.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
De vegades un jugador aprofita una jugada per escometre una agressió o lessionar de gravetat un jugador contrari.
A qui a lessionat David Navarro?, qui ha engegat la trifulca i per què?
David Navarro com a integrant de l’equip va sortir en defensa de Marchena i va cometre una falta greu.
La pregunta que n’hi ha què fer-se és sí el mal causat amb la picabaralla de la tangana provocada pels italians és correspon amb la sanció, donat els precedents existents.
Els italians el perseguiren i la sort que vam tindre és que no el van poder agafar, per què la brega havera estat major.
Us enrecordeu de l’entrada criminal que va fer Luis Figo a un jugador del Saragossa, ja fa un parell o tres d’anys, en concret a César Jiménez que l’ha aprtat del fútbol fins al límit d’haver-lo d’abandonar?
César Jimenez ha hagut de penjar les botes per una entrada duríssima, que veient les imatges, no hi veig cap mena d’intenció de tocar la pilota,….i no va rebre cap mena de sanció.
Són coses diferents, però em sembla que ha fet més mal l’entrada de figo que el cop de puny de David Navarro. Ara, per la gent a qui agrada el futbol, les trifulques, cops, i empentes després dels partits són el què menys agrada, ja que aquí la intencionalitat o la "fortuïtat" de l’entrada són inqüestionables.
La sanció és dura, això és obvi!
Però també és justa: Navarro apareix del no res, sense saber exactament què (havia passat), per fer quelcom lamentable.
Hi ha massa lacra en el futbol, i l’única forma d’erradicar-la és mitjançant sancions exemplars, com és el cas.