El Campanaret

Els problemes que han obligat a retardar els lliuraments de l’A380, l’avió comercial més gran del món, acompanyats d’escàndols per la venda d’accions prèvia a la notícia i canvis constants de directius d’Airbus, han suposat que el fabricant europeu hagi malbaratat una magnífica i potser irrepetible gran oportunitat per esdevenir líder mundial en un sector estratègic com és el de la indústria aeronàutica.

Abans d’aquest seguit de despropòsits que han desembocat en una crisi de conseqüències ara per ara imprevisibles semblava que la cooperació dels grans països de la Unió Europea en aquest terreny havia donat molts bons resultats. Airbus se situava en una posició immillorable per superar a la seva gran competidora, la nord-americana Boeing. A més, amb el desenvolupament dels plans previstos, l’Euroregió promoguda per Maragall, amb el pol de la fàbrica de Tolosa de Llenguadoc, assumia un paper de centralitat que havia de comportar pels Països Catalans una també magnífica oportunitat per a la modernització del nostre caduc model industrial. De fet, algunes empreses catalanes, com les de molts altres punts d’Europa, van ser elegides per subministrar algunes de les peces pels nous aparells d’Airbus.

Els responsables dels retards s’haurien d’avergonyir. Cal obrir una investigació per saber què ha fallat, com ha pogut passar el que ha passat i revisar el model de gestió i els actuals sistemes de treball. Europa s’hi juga molt. Per un costat, per guanyar autoritat política en el mapa internacional, la Unió Europea necessita més pes econòmic i la batallla pel lideratge tecnològic ha de ser una prioritat. Només d’aquesta manera es podrà exercir de contrapès eficaç a l’hegemonia dels EUA i contribuir a un major equilibri planetari. En un moment en què les deslocalitzacions estan a l’ordre del dia Europa ha d’apostar per les indústries capdavanteres i estratègiques i ha d’erigir-se en referent indiscutible de la qualitat, l’excel·lència i la innovació.

El cúmul d’errors injustificables que s’han produït és la constatació que les coses, a la UE, no es fan bé. I posa al descobert una trista realitat que ens explica moltes més coses que el fracàs concret d’Airbus.