Euterpe

Com moltes altres coses a la vida, el tallat té els seus secrets. Són nombrosos els elements que hi intervenen: el cafè (tant en qualitat com en quantitat), la llet (també en quantitat i, sobretot, en temperatura) i el sucre. Podria dir que ningú com el cambrer X em fa el cafè com a mi m’agrada. I ho dic i és així. Ara que tothom marxa de vacances enyoro els seus tallats, amb la mesura justa de cafè, de llet i de sucre (en aquest cas hi intervinc jo, òbviament). Res em produeix més satisfacció al matí que recollir de la barra del bar el tallat acabat de fer, amb aquella mica de crema que s’enganxa a les vores del gotet o de la tassa (depèn del dia) i aquella aroma que desprèn.
M’agrada el tallat més aviat llarguet de cafè, amb la llet a temperatura ambient a l’estiu i ben calenta a l’hivern, i un sobret de sucre. I com que no fumo i no puc experimentar el plaer de veure el tallat i fer una calada de la cigarreta (que els experts diuen que és pràcticament com tenir un orgasme), doncs em conformo amb el seu aroma, la seva textura, el seu sabor que rubrica una pausa que dóna energies per a la resta del matí. En certa manera, és com tenir un petit orgasme.
PD: Per cert, en cercles íntims, al tallat li solc dir talladet. Una petita confessió que no sempre agrada a tothom. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!