Fundació Pere Tarrés

Són professionals, no docents, que desenvolupen un paper gens menyspreable en l’educació i integració de l’infant: vetlla i suport d’alumnes amb NEE, de monoritatge i aplicació de models relacionals alternatius. 

El paper dels educadors és importantíssim en la transmissió d’hàbits, de valors i comportaments ètics i socialment reconeguts. El tracte “de tu a tu” és, fonamental per treballar valors, pautes, normes i establir un marc general de referència i confiança amb codis personalitzats de comprensió. Tot i que el monitor és un element no docent es converteix, sense cap mena de dubte, en una figura col·laboradora amb el professorat. 

Un dels objectius principals és que el docent pugui desenvolupar les seves tasques educatives amb força normalitat, tot i que el comportament de l’alumne amb NEE esdevingui una amenaça. Aquest professional en concret té la missió de vetllar, de preveure i, si és possible, evitar situacions de risc o d’interrupció sistemàtica. És fonamental, per tant, un coneixement i una complicitat positiva i constructiva entre l’alumne i l’adult. La relació entre els dos ha de ser fructífera per evitar distorsionar l’aula. És essencial, doncs, que el llenguatge visual i gestual siguin el punt de partida d’una relació de complicitat responsable i motivadora, sense oblidar que l’objectiu és equilibrar sentiments, valors i comportaments de l’alumne. L’autoestima, les normes socials i la personalitat de l’infant ha de ser tres factors omnipresents en aquesta relació. 

El paper de l’educador – poc (re)conegut – és fonamental en el model d’escoles comprensives i inclusives. Òbviament que és com tot: si no fem bon “ús” és un potencial desaprofitat. No es pot posicionar la figura de l’educador en un pla de minsa categoria dins de la comunitat educativa. La tasca d’aquest professional no impliquen únicament funcions mecàniques (ajudar a pujar o baixes escales, control d’esfínters, acompanyar alumnes amb mobilitat reduïda, vetllar perquè es respectin normes), porten implícita l’assumpció de funcions educatives, ja que ha de saber estimular l’infant davant la dificultat, treballar la seva autoestima i la convivència, seleccionar espais de relax, contenir moments de crisi, mantenir hàbits d’higiene, desenvolupar actituds de respecte envers els altres. 

Al capdavall, la seva funció pot ser utilitzada com a pont d’estabilitat entre l’entorn i el  “món particular” que té el nen o la nena. 

Ens equivoquem si creiem que tothom serveix per a desenvolupar aquestes funcions. Aquesta tasca necessita, sens dubte, d’una bona dosis de paciència, positivisme, racionalitat, sentit de la responsabilitat i voluntat d’ajudar. Aquests són ingredients imprescindibles en la “motxilla” de qualsevol monitor. Treballar amb infants és força gratificant, però pot ser simultàniament, decebedor, ja que, sobretot en els casos de l’alumnat amb NEE, no hi ha resultats immediats. 

Per això, és important que tant per part de l’adult com de l’infant hi hagi voluntat de superació diària i una relació referencial. Sovint la improvisació, l’empatia entre el menor i l’adult i una autoritat consensuada poden ser la clau de l’èxit o d’una frustració impressionant si aquests tres elements no són tractats amb bona mesura. 

Reconduir aquest alumnat és tasca de tota la comunitat educativa amb l’estreta col·laboració dels pares. El paper d’aquest professional ha de ser, clarament, el de facilitar a l’alumne el procés d’integració en l’entorn escolar i contribuir a la “normalització” de l’aula, col·laborant de forma activa, sistemàtica i continuada amb el docent. No podem oblidar que aquest alumnat porta una “càrrega” que sovint no li permet ser “un més”. Per això cal treballar des del respecte, la confiança, l’estima i la imposició de normes de convivència establertes en la societat. 

En definitiva, aquest professional ha de tenir com a objectiu principal que la inclusió i la integració de l’alumne esdevingui una realitat, ja que, cada dia, haurà de treballar la diferència positiva. 

Ricard Checa, és periodista i monitor d’integració