La caseta del plater
Cròniques musicals del país invisible
Sergi Contrí, comptant sargantanes
el berenar dalt d’una terrassa abocada a la Mediterrània, mirant
els pescadors tornant de feinejar i atansant-se a la bocana del port… si tens
els ulls acostumats a la lluentor daurada del Montgó al capvespre… és lògic que
la llum se t’escole a grans dolls fins i tot en els temes on el que voldries
expressar és una tristesa còsmica. (continua)
Contrí en la seua estimulant estrena discogràfica (Comptant Sargantanes, Cambra Records 2006): tots els temes
reverberen de llum com la mar a sol ixent, tots arrosseguen una cresta d’escuma
blanca que romp contra el reproductor omplint-nos les oïdes de frescor
salnitrosa. Una lluminositat i frescor reforçades per la producció transparent de Vicent
Galan, Fiti, no debades és la fórmula
amb què Munlogs, la seua infravaloradíssima banda, engendrà el seu –fins el
moment– millor treball titulat, justament, Llum
(Discmedi, 2002).
A Comptant Sargantanes Contrí hi exhibeix dues virtuts que esdevenen
indispensables en un cantautor que es llença a l’encalç d’una veu pròpia i singular: el gust
per les melodies ben construïdes –hereves, sobretot, del folk-rock americà i de
la seua reformulació autòctona a càrrec d’algunes de les bandes més
emblemàtiques del que acordàreu en anomenar rock català– i una actitud moral
sincera i gens impostada que l’arrenglera tot d’una en la trinxera ètica on es
parapeten altres joves il·lustres cantautors valencians –els noms de Feliu
Ventura i Pau Alabajos ens vénen necessàriament al cap i no per raons de
mimetisme estètic…
El secret, doncs, no ho és
tant: bones cançons i una casta nuesa en els textos. Contrí ens obsequia amb un
nu integral però ens estalvia aquelles vulgars confessions sentimentals de
caire tòpic i genèric amb què sovint som penalitzats per aquest gènere tan donat al ploramiquisme –o les no menys
vulgars consignes ideològiques vessades sens passar abans pel tamís de la
poètica personal. Ni tòpics, ni consignes: un petit esbós d’una biografia
cantada que para molt d’esment als detalls i que, amb el resplendor musical que
l’acompanya, il·lumina per uns moments les foscors vacil·lants de la seua
possible clientela.
(Emissió de l’espai
“Cercavila” dedicat a Sergi Contrí dins el programa La Gran Evasión de Ràdio
València-Cadena Ser: diumenge 12 de març)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!