Castell de somnis de Francesc Aguilar
//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//
24 de gener de 2012
2 comentaris
Til·la? Patupalteupare. Independència i botifarra!!!!
Crec que la causa independentista no entra en l’àmbit de les preocupacions imminents que demanen una til·la . A temporades o dies m’he pres una til·la abans de dormir quan un cúmul de preocupacions o si tenia que fer un viatge al dia següent em feien preveure que dormiria malament.
Però torno a demanar-ne ¿una til·la per aspirar la independència? El govern de CIU d’Artur Mas segurament haurà de prendre til·la a dojo perquè tindrà problemes per explicar com pot permetre tanta humiliació a la llengua i cultura, com pot ser còmplice del saqueig i desfeta econòmica, com pot continuar enriquint els rics mentre Catalunya s’enfonsa…
Els independentistes cada dia ho tindrem més fàcil per estendre un missatge que diferencie entre ser impur i ser un porc i que desgrani la disjuntiva que cada vegada tenim més aprop: o independència o barbàrie.
Anant fent camí en la direcció oposada a la que ens han conduit aquest 40 anys de monarquia fraguista i franquista es pot gaudir d’una bona botifarrada i beure per la independència, però no crec que ningú necessite cap til·la per anar a dormir.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I els babaus votants convergents van caure en el seu fals i traïdor parany.
Sr. Oriol, fill del gran home d’ecspanya, no enganyi als catalans, vosté és un dependentista compulsiu, potser es refia de succeir al delfí del seu pare del qui deu haver après l’art de l’engany als tanoques votants que sempre s’enpasen aquesta falsa catalanitat que a vostè i al seu pare els inspira i els dona tants rendiments i privilegis.
La tristesa que m’inspira el seu soufflè de catalanitat és deguda a que porta al meu país i a la seva gent a la més absoluta misèria material i espiritual, ben lluny de l’excel·lència a que aspirava la riquesa material i espiritual de la llibertat nacional que anhelava i per la qual mai va parar de lluitar Francesc Macià, un President veritablement honorable i mil vegades més digne. Macià llueix amb lletres d’or, vosaltres feu pudor de podrit i de negra suja.
Salvador Molins, BIC-CA