Castell de somnis de Francesc Aguilar
//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//
No fer res a Madrid… ni a la comunitat d’escala
Parlant de les
properes eleccions del 20N, hi ha gent que diu que per als catalans
no hi ha res a fer a Madrid, que no s’ens ha perdut res allà, que
les eleccions importants i que compten són les catalanes. Amb
aquests raonaments terminen proposant l’abstenció.
Aquestes
eleccions efectivament són espanyoles, però desgraciadament també
les autonòmiques en són, d’espanyoles, i per votar un parlament amb
menys capacitat encara per fer coses a Catalunya ( o al País
València, o a Ses Illes…). I la gent ho sap i s’absté encara més
a les autonòmiques que a les estatals…
I és que les
eleccions europees, espanyoles, autonòmiques i municipals són totes
espanyoles a tots els efectes, sotmeses a lleis espanyoles i a la
sobirania i tuteles espanyoles. Per tant, si volem participar a la
política tenim les opcions d’acceptar el sistema de partits i el
sistema electoral que tenim i jugar o ens podem anar de maquis a la
muntanya. A Euskadi sembla ser que han optat finalment per allò
primer.
Em pregunto si
els partits o les persones que proposen l’abstenció a les eleccions
espanyoles, com a contrapartida o alternativa d’acció política estan
liderant una activitat trencadora a l’autonomia o al seu ajuntament,
si decideixen molt a l’associació de veïns del barri o a la
comunitat d’escala. O s’abstenen a tot arreu perquè no es donen
les condicions objectives i no tenen res a fer allà tampoc.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Qui això subscriu, més d’un cop s’ha abstingut, d’altres ha votat “en nul”, i d’altres ha votat a una llista determinada.
D’entrada, per a mi, l’abstenció responsable és tant vàlida i conseqüent com qualsevol altra iniciativa presa desde la responsabilitat. I això ho diu un que no s’ha escaquejat de ser president de la comunitat de veïns de d’escala, que ha estat durant 6 anys secretari de l’Ampa d’una escola, que és voluntari a una ONG assistencial i que s’està preparant per ser membre d’una Església cristiana bíblica, entre altres coses. I cada cop sóc més conscient de que la no participació en affaires dels polítics no treu el no actuar en la “política” de cada dia, ans el contrari.
Jo, on l’hi he posat més imaginació a l’assumpte és quan he votat “nul”: he intentat -entre altres coses- que els membres de la taula s’emportessin un somriure.
Atentament
Estic totalment d’acord amb tu Francesc, els que demanen abstenir-se és perquè saben que no tindran representació, res mes.
Si tinguessin encara que sigui mínima la possibilitat d’obtenir un escó, es presentaven.
Amb el que no dic que l’opció de no votar no es valida, ho és com qualsevol altra.