Castell de somnis de Francesc Aguilar
//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//
Llibertat de vot de SI i llibertinatge a les eleccions del 20-N
Solidaritat
Catalana per la Independència dóna llibertat als seus militants per
no votar (es a dir, abstenir-se) o votar a les properes eleccions del
20- N. El ventall de la llibertat de vot és ampli: Votar en
blanc, vot nul o votar una candidatura que el militant consideri que
facilita el camí cap a la independència.
Però ben mirat, ja que la llibertat de
votar com vulguis ja existeix per llei, aquesta nova llibertat no
afegeix al militant res al seu estatus de ciutadà, més bé limita la existent de poder votar totes les candidatures.
Em
semblaria molt més enriquidor per al votant independentista
l’existència d’una candidatura que veritablement tingués al seu
programa i al plantejament de lluita parlamentaria la INDEPENDÈNCIA com
a màxima prioritat. Ara per ara això és impossible…
Als mitjans la
independència apareix majoritàriament sempre amb resultats
nefastos i no hi ha una candidatura decididament independentista. Com
molt bé diu Conrad Son: “L’independentisme em recorda el sexe:
a la televisió només hi apareix per allò negatiu”.
Si allò que
dona SI és “llibertat” aleshores jo voldria aquest
“llibertinatge” electoral que consisteix simplement i planera
votar ARA INDEPENDÈNCIA.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Com que SI no ha arribat a cap acord de coalició amb ERC i per estratègia vòl pretendre ser coherent en si mateixa.
I encara que l’abstenció és una opció tant democràtica com qualsevòl altra, no és el mateix que s’abstinguen els simpatitzants del PP, que els possibles votants independentistes d’ERC.
O dit d’u altra manera no tindria el mateix significat que el PP aconseguira el 90 % dels vots a Catalunya, que ERC aconseguira el 90% dels vots a Catalunya. I a partir d’ací cadascú es lliure de fer el que crega convenient.
Ja ho diu el soldat de l’acudit, capità el més important no és que un soldat s’abstinga o muiga per la seva pàtria, si no fer que l’enemic s’abstinga o muiga per la seva.
L’abstencionisme no es pot mesurar, és a dir hi ha un abstencionisme tècnic, gent que mai vota.
Després hi ha el que no vota perquè sap o “pressenteix” que la seva opció no guanyés.
O el que creu que la seva opció guanyés i per això “Pa’ que votar”.
El pitjor és que si ERC s’estavella, l’independentisme quedés diluït, o penseu que CiU és independentista?