Castell de somnis de Francesc Aguilar

Cal superar el nacionalisme català en dos vessants, per l’etiqueta i
pel referent estatal.

L’etiqueta nacionalista a Europa i resta del món és mal vista per
ser aplicada a partits ultra-dretans totalitaris racistes nazis o
feixistes etc. quan aquí a Catalunya es tracta de tot el contrari,
els nacionalistes apareixen com a reacció davant la intolerància i
autoritarisme uniformista espanyol.

Quant a referent estatal,  el nacionalisme no posa
en dubte l’estat monàrquic espanyol. La persona nacionalista es
troba còmoda exercint d’espanyola. La estratègia nacionalista es basa en
actuar per consolidar l’Estat Espanyol considerat com el propi i al
mateix temps cara a Catalunya actuar a la defensiva per evitar
l’anorreament de la llengua i cultura, amortir la supresió de
llibertats i trets nacionals, intentar que no ens furten massa, etc,
practicant això que se’n diu tàctiques de peix al cove i qui dia
passa any empeny…

El regionalisme anomenat nacionalisme ens ha portat a la polaritat
ideològica anomenada nacionalista – no nacionalista, com si
els espanyolistes no fossin nacionalistes. L’independentisme centra
el debat ideològic entre unionisme i independentisme. Com
a unionistes s’inclouen els nacionalistes que accepten el marc
estatal espanyol.

Davant el nacionalisme defensiu ja definitivament esgotat,
l’independentisme assertiu no preten ser un independentisme ofensiu:
cal respectar la dignitat dels espanyols del país veí i dels que
habiten aqui. Això sempre quant a les persones.

Però en relació a les estructures estatals espanyoles cal
considerar-les com allò que són: Maquinària social de l’enemic que
ens limita les llibertats en el seu benefici. Davant això no hi ha
millor defensa que un bon atac. Català a l’atac! Visca la nació
viva!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!